els darrers estalvis s’havien fos... crèdit zero...un malviure de misèria l’esperava, i no gosava mirar els nens
prengué la darrera decisió per salvar els seus...
va pujar a la cadira per lligar la corda
però ni així va tenir sort
el cairat, igual que els comptes, va fer fallida
17 comentaris:
Uf! quin mal moment!
Quina tristesa!
Coi nena pensa en coses alegres!!!
Bufa, per sort! Un últim esforç en positiu i tot farà un nou rumb!
Menys mal que alguna cosa fa fallida quant l'ha de fer......vida sempre
aquest cop la llei de Murphy va actuar al revés, per sort...
Gracies per la llum que has deixat a casa. Ni t'imagines la falta que em fa i, si a mes em dona "escalfor"...
l'anonim es la menta!!!
Em sap greu el seu tràngol, però ni t'imagines com m'alegro que no li surtis bé la seva opció. La vida li donarà una nova oportunitat, cal que l'aprofiti.
Què trist i quins desconsol que s'hi respira.
sí, que en va tenir de sort!
un senyal potser a partir d'aleshores li canviaria la sort.
Quin escric tan dur, amb tan poques paraules!
Poques lletres i fortes...
Noia, m'has esgarrifat!
Fa de mal començar el dia tot plegat. Ni el sol surt avui...
Petons wapa!
Algú va trencar el cairat a temps?
Tantes coses passen... i qui les trenca o les conserva?
Em presentaré un dia i et faré tantes pessigolles per que riguis tant fort que es trenqui la biga.
Et convé riure i cantar... jo un dia fa molts vaig tenir que fer-ho. Anton.
Uns patim i els altres patum, cuca.
Eo! Tens un emiliu meu a la bústia. Em dius alguna cosa? Records!
buf, què dur!!!!
ni una sortida desesperada sembla sortir bé!
Publica un comentari a l'entrada