29 de gener 2010

iubilatio

jubilació
1 1 f. [ECT] Acció de jubilar o de jubilar-se; l’efecte.

1 2 f. [ECT] Pensió de què gaudeix qui ha estat jubilat.
2 f. [LC] Alegria expansiva. ???

Doncs què voleu que us digui, això de sentir una alegria expansiva, associada a la paraula jubilació, més aviat me la rebufa...

El rebombori avui ha sigut un xic cridaner, però cal anar a pams. Jo tinc alguna idea. Però no lliguen gaire amb la lògica empresarial, que aquests tenen pressa per anar liquidant els de contracte indefinit per gent més jove (normal) que, sabuda la precarietat laboral, accepten gairebé qualsevol tipus de contracte!

1- TIMV (Teoria Idealista que Mai Veurem). Et deixen "jubilar" als 50, et passes 10 anys d'alegria i dormir fins la una si convé, llegint, passejant o fent el gos, i als seixanta tornes fins que duris...bé, no?

2- TDMS (Teoria de Mort Sobtada). La que busquen i desitgen alguns polítics, treballar fins als 70, i al cap de quatre dies, ja l'has "palmat". Aquesta té avantatges pel govern, estalvia molts pagaments de pensions, i doble estalvi en inversions per l'Inserso. Ja gairebé estarem tan arrupits que no ens mourem de casa.

3- TDCP (Teoria del Campi qui Pugui) Aplicable a polítics, empresaris, banquers... als que poden fer-se una jubilació a mida, que han pogut fer grans plans de pensions, que tenen inversions i propietats i no pensen fer-ne donació, ben al contrari, llogades o rellogades per anar cobrant.

4- TDDCTIJ (Teoria Dels Desgraciats Com Tu i Jo) Haurem de fer el que manin. O el que ens deixin. O el que el mercat laboral prioritzi. O fotre'ns.

5- La meva teoria preferida, que no té gaire res a veure amb tot plegat. Vull escoltar el meu cor i el meu cos. Però NO tinc ganes de jubilar-me. NO m'imagino sense la meva feina. NO vull sentir-me òrfena d'ambient de mainada. NO vull deixar de fer el que m'agrada.

Puc barallar-me amb mig món per l'ensenyament i les diverses maneres d'enfocar la feina, em puc emprenyar per com rutllen les coses a nivell d'organització, penso que falten idees i recursos, penso que ara mateix moltes escoles són com un vaixell a la deriva d'una flota incomunicada o amb problemes de connexió.

Però per mi, és una lluita que s'oblida a l'aula, o si més no, jo l'oblido. Així que, sisplau, deixeu-me si cal, quan toqui, fer un horari diferent, o doneu-me aquells nanos que ningú vol, però NO em maneu, coi!

10 comentaris:

Striper ha dit...

Doncsjo vull jubilarme i poder gaudir de altres coses de la vida.

Carme Rosanas ha dit...

Jo de moment encara no vull jubilar-me, tampoc em toca... però no tinc pressa per fer-ho. De la meva edat en conec molts que només estan esperant això.

Assumpta ha dit...

En castellà, de l'alegria també en diuen "júbilo".
Normalment és el català que té les paraules més properes a la mare llatina, però en aquest cas, la comparació amb el castellà, fa entendre això de l'alegria expansiva :-)

Els que estan pitjor, com sempre, els autònoms.

Elfreelang ha dit...

Al pas que anem no ens podrem jubilar, expansionar-nos d'alegria ni que volguéssim...Jo conec però uns quants companys que frisen per fer-ho abans d'hora i també en conec uns quants i unes quantes que jo els/les jubilaria ara mateix...
Jo ara mateix ni hi penso però dintre de 10 anys ves a saber com estaré!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Zel, ja sé que no t'agradarà massa el que et diré.
Hi ha qui viu jubilat als 40 anys sense ser pensionista, aixó s'estila molt a les administracions públiques, et fas del comité d'empresa, et compres una tonelada de sabó i et dediques a ensabonar al polític de torn i a clapar i a viure.
En aquet país i tal i com està montada la cosa, els que sempre rebem som els autònoms, que ens jubilem quan podem, som els que paguem els impostos, quan ens jubilem ens paguen una misèria i al final els únics que ens jubilarem als 67 anys serem nosaltres.
Te'n recordes la discusió que vaig tenir amb el "ciclista rojo del Maresme", i que, els impostos a dalt de tot, i a pagar tots. Qui tenia raó?.
Acomidament lliure i és l'única manera de salvar empreses i de fer pencar a la gent. No et preocupis, que el que penca no l'acomidaran pas.

Ferran Porta ha dit...

Estic d'acord amb el comentari d'en bloc d'en Vitalis; a l'administració pública, la seguretat garantida és el pitjor per a la bona feina. Ho he viscut de primera mà.

Pel que fa a la jubilació, jo no sé com aniran les coses al final, però sí sé que si em toqués una loteria prou important, el primer que faria seria jubilar-me (jubilar-me d'obligacions, que no de fer coses!).

Petons,

sànset i utnoa ha dit...

Jo sóc d'aquell grup de privilegiats que s'inclourien a la punt TDDCTIJ.

Pensava que em quedaven 37 anys per jubbilar-me. És veu que en seran 39, o més...

*Sànset*

nimue ha dit...

jo m'apuntaria a la teua teoria preferida... Si puc i el cos m'aguanta voldria ser jo qui decidís si continue treballant o no. B7s!

rebaixes ha dit...

A mi em varen fer beure el got d'aigua que no empatxa i a vosaltres aneu pel camí.
Quines sortides hi ha sinó obeir ?Anton.
Hi ha tant de podrit i de sabó...!!!
FRUSTE em posa l'amic, si, frustat de tot o quasi tot. Si em vull fer jove
7+9= 16 i si em vull vell 79 tal com està.

RaT ha dit...

A mi m'agrada la meva feina però crec que, tot i que intento anar actualitzant-me, als 70 anys estaré del tot desfassada. M'agrada treballar però no ho necessito per a ser feliç... Intentaria no formar part dels que patiran la teoria 4 però segur que hi acabaré... ;)