-si, home, això no és un peix!
-que sí, que és un peix...
-nevat! està nevat!
-segur? és neu?
-no! vidres!
-segur? a veure, tastem-lo?
-a mi em fa fàstic!
-no té forma de peix!
-no, que està congelat, no veus? té gel!
-va, a veure l'esqueixarem...
-què vol dir això?
-mira, l'anem esbocinant estirant la carn...
-però no digueu que és un peix?
-miraaaaa! què ha sortit d'aquí dins?
-miraaaaa! què ha sortit d'aquí dins?
-... mmmh... una columna vertebral?
-que no, que és olor de...
-fa pudor!
-és que està salat, ja ho heu tastat no?
-però no té forma de peix, els peixos no són així!
-a veure, com podríem plegar-lo per saber si és un peix?
-té aletes!
-té aletes!
-el cap! li falta el cap!
-on és el cap?
-ecss! els treus el cap?
-sí, els he d'esganyar! què vol dir?
-la ganya!
-doncs es treu el cap fins la ganya i surt el...
-ecsss! tens sang als dits!
-sí, deu ser que el peix m'ha mossegat...
-que no, que és mort!
-no passa res, els hem de netejar i posar-los en un llit de sal gruixuda, i després cobrir tot el peix amb més sal...
-sembla un mineral!
-sí, oi? és que la sal és...
-un mineral! (en tenim uns que van visitar Cardona fa poc i ens van fer una gran xerrada)
-el meu avi ho fa, posa moltes anxoves en cubells!
-nosaltres en tenim poquetes, però ho provarem, a veure què passa...
Demà, esqueixada amb amanida o mongetes...
La setmana que ve, macarrons amb bacallà.
I a veure si aconseguim salar anxoves! I que no se'ns podreixin.
Els deures d'avui? Buscar on es pesquen els bacallans! Ja riurem!
12 comentaris:
Quins records... bacallà amb panses de la iaia...oh!Uumm!!
Això sí que és una classe!! Segur que aquesta manera d'aprendre, en viu i en directe, no l'obliden. Quina sort que tenen els teus alumnes! Ah! I bona quaresma!! ;D
M'agradaria que m'agradés però no es el meu fort el bacallà. De totes maneres bona clase senyoreta!!! i estic aixecant el dit....doncs sé d'on surt el bacallà....;)
a mi m'agrada que siguis mestra.
Uhmmm! que bo, ja l'espero.
Doncs a mi m'encanta el bacallà. De tota manera, però amb panses per quaresma, també! Jo encara el faig!
Fas entrar gana Zel, ganes de cuinar-lo i de menjar-ne.
Fa temps que no "escaparro" anxoves, cada cop n´hi ha menys...fins i tot això ens hem carregat!
Abans, a les escoles no t´ensenyaven aquestes coses tan quotidianes perquè ho veies a casa. Ara en canvi, tot ve empaquetat i gairebés sense sabor.
Sort n´hi ha encara de mestres com tu!
Ets una professora meravellosa! I des d'aquest bloc als teus alumnes poden llegir i aprendre, també! No m'agrada aquest peix, prefereixo el salmó. Bon dijous, Zel. La teva música Zelada és molta estimada.
Jo tinc més traça amb les butifarres de dijous gras que no pas amb els bacallans.
Pots tenir ben clar que tot el que els ensenyes, ho estan aprenent de debò, i tindran claríssim on es pesquen els bacallans i un munt de coneixements més!
Ja m'agradaria estar-hi per escoltar-te i participar!
Com diu en Jordi, a mi també m'agrada que siguis mestra!
M'agrada que alternis temes durs (que fan pensar) amb temes simpàtics (que fan riure). Aquest m'ha deixat una rialla a la boca.
ESqueixada per mi!!! :)
Quin escrit més gràfic..
Ara recorde per què no m'agrada el peix...
Publica un comentari a l'entrada