21 de març 2010

"que déu et coroni amb claus de carreta" (dita viladamatenca)

(m'he de desfogar... faig informes/notes/qualificacions/crucifixions...)
A tu, professor/a admirador de les notes numèriques per justes i poc enganyoses, et voldria plantejar uns quants dilemes, que em tenen amb un ai al cor.
.
Com pots assegurar que les teves notes són també justes i que mesuren allò que realment els teus alumnes han après? És que no sé si hi ha balances que pesin aprenentatges...
Quant d’això que ara tan fermament puntuem recordaran d’aquí a un...trimestre? (volia dir un any, però ja no goso)
Quantes enginyoses equacions i integrals es trobarà el teu alumne a la vida?
Qui t’assegura que el fet de saber fer una anàlisi sintàctica estiguis realment educant un bon escriptor/comunicador?
Com goses donar, per exemple, 3 punts per bona actitud? I, més enllà, com valorar justament i encertar què vol dir actitud per mi i per l’altre?
.
Ai, fillets del meu cor...sabeu que sou un llistat de números de colors en una llibreta de profes?
.
Ja, ja ho sé, la meva opinió no compta, i jo sóc el barrufet rondinaire... i la meva feina, amb nens i nenes de 6 a 8 anys no es pot dir que sigui important... per favor, no compareu amb el que ve després, que allò sí que és seriós...
.
Sort que ells, estan prou mentalitzats que ens estem fent unes sabates molt molt i molt resistents, amb una sola molt molt gruixuda, per poder pujar amb un bon coixí les pedres punxegudes, els viaranys i barrancs que trobaran el proper curs, que estem en una mena d’entrenament d’alpinista i no podem anar descalços, que si més no, encara que sagni el cap, els peus s’aguantin... força, vailets/etes del meu cor!

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Posar notes no pot ser una cosa fàcil. Per això més endavant tot es basa en un examen i cadascú es guanya una nota, tot i que fins i tot això és subjectiu. Jo penso en la nota que poso als llibres que llegeixo. Puntuo un llibre, i m'adono que he posat la mateixa nota que un altre llibre que en realitat m'ha agradat més. Què faig? Baixo la nota a aquest? La pujo a l'altre? Per què avui estic més generós que l'altre dia? Vaja, no vull ni pensar què deu ser puntuar canalla seguin diferents barems!

Ada ha dit...

Però zel, els teus nens són d'infantil, no? són molt petits per a que els posen notes numèriques! I pense que sí que es deuria valorar l'esforç, perquè això de "Progresa Adecuadamente"... Si , està bé, no etiquetes a ningú, però... i qui ha fet un treball excel·lent? no té dret a saber-ho?
(Uff! quin tema més complicat!)
T'ho diu una que és de música i que ha posat unes notes boní´ssimes aquest trimestre! Només he suspès a qui s'ho mereixia per passar de tot i portar-se mal!

Jordi Cirach ha dit...

Sóc alumne, sóc estudiant de 2n de batxillerat i aquesta narració em sona tant quotidiana... jajaja

Una forta abraçada! Per cert m'he adherit aquest fantàstic blog. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

Clidice ha dit...

No sé com pots dir que no té importància allò que fas tu. Sempre he pensat que aquestes són les edats més importants de cara a tenir persones amb ganes de formar-se, amb criteri, equilibrats ... vaja doncs! que tens molta responsabilitat! :)

CALPURNI ha dit...

Estic amb Clídice. Eixa edat és molt important per a la formació futura.

Joan ha dit...

Potser aquesta és una bona imatge de l'educació: descendir fins els peus per preparar l'ascens; la simultaneïtat d'aquests dos temps té una única, que és molta, importància. Però l'educació queda esqueixada si al nen no se'l permet mirar -des del replà dels seus descansos- enrere per avaluar, ell, el seu propi recorregut. Les notes miren més el cim-sempre tan selectiu, estret i limitat- que no pas el peu, descalç, de la muntanya i del nen, de la seva confluència.
Una abraçada i ànims, normalment l'última setmana abans dels nostres descans és dil·lata i complica inexplicablement.

Joana ha dit...

Tota educació és important.
Tota la vida...

Cèlia ha dit...

Estic amb tu!!!!!! Totalment! El més important, (o l'únic?) és la curiositat i les ganes de treballar! A moltes persones les notes els desanima! (he vist grans ansietats, he vist grans desolacions...). Jo també estic pesimista?
Doncs apa, aprofito la festa major per continuar amb els informes!

Josep B. ha dit...

Jo em considero un enemic acarnissat de les valoracions que es fan a primària, "Necessita millorar", "progressa adeqüadament" són conceptes equívocs, voluntariosos però amb trampa. Preferiria valoracions més acurades, saber on necessita millorar tot i que "progressi adeqüadament".

Francament, amb el meu fill vaig viure els dos tipus de valoracions, i tot i que la valoració numèrica no sigui perfecta, la prefereixo, a secundària i al cicle formatiu jo sabia de què parlàvem amb els professors, a primària no.

Thera ha dit...

Tasca difícil la de valorar i la valoració numèrica sempre serà també subjectiva, depèn de qui o què valori... Clar que l'important, el valuós és el mètode, la capacitat de transmètre el coneixement i la capacitat de provocar la curiositat i el voler saber... Però, ens hem de resignar, al final tots acabem formant part d'un llistat!