moderns, tolerants i...

vaja, vaja, un institut canvia el seu reglament en una tarda, cosa que vol dir que primer és allò de fora, que allò de dins... fa feredat llegir això

vaja, vaja, quina tolerància que tenim, ja ningú recorda les nostres mantellines... i que no han caigut pel seu propi pes? tot passa, tot queda...

.

sí, home, ja sé que em direu tot allò del sotmetiment, de l'obligació, de l'opressió... estalviem tota mena de demagògies, sisplau, que curiós que no reaccionem així amb totes les flagrants animalades que es fan en aquest país, però és clar, costa tan poc buscar excuses de "feminisme" a la senzilla raó de no voler inmigrants, recordeu? heu llegit això dels romanesos, no?

ens estem transformant, anem perillosament a una mena d'uniformitat que no tolera cap sortida de camí...

.

per mi, us ho juro, la noia pot anar com vulgui i on vulgui, jo a l'escola en trobo a cada pas, i, personalment ni em molesta, ni les veig amargades, somriuen, juguen...i si es volen treure el mocador, us prometo que ho fan... ara, que es permeti que alegrement es facin trampes per apartar una nena de l'escola... i les fem nosaltres, no els suposats pares analfabets que les volen treballant a casa des dels dotze anys... hipocresia.

.

jo, infeliç de mi que em creia que teníem assumit que som en una realitat multicultural...