08 d’abril 2010

setze jutges d'un jutjat

Una idea interessant respecte al processament del jutge Garzón, sense fer servir la paraula “prevaricació”, que no acabem d’ubicar en el nostre bagatge lingüístic.

La greu culpa del sr Garzón és, evidentment haver posat el nas en els morts i desapareguts durant i després de la guerra civil. Entossudir-se en voler obrir, desenterrar i trobar persones que no es sap ben bé on van acabar. Sospites, fosses comunes, arrossegar carències d’algú que era família teva i de qui no en saps la fi.
.
Això atempta, segons diuen, la llei d’Amnistia aprovada durant l’anomenada modèlica transició. Modèlica?
Doncs, segons ho mirem o ho vulguem veure. El dictador va ser qui va posar el rei com a successor i aprovar aquesta llei va ser una grollera manera de fer callar i d’evitar que hi hagués cacera d’assassins reconeguts sota la protecció del “cabdill”, com s’ha fet en d’altres estats feixistes, Alemanya i Itàlia per exemple.
“Lo grave en la resolución del instructor Varela no es que proceda de un antiguo progresista, sino que no tenga inconveniente, por ejemplo, en fundamentar la pretendida prevaricación de Garzón en que éste, al intentar investigar a los desaparecidos durante el franquismo y exhumar sus restos, ha "asumido tareas cuya competencia ha sido legalmente establecida en el ámbito administrativo". Varela tiene que saber que yerra ruidosamente, porque la llamada Ley de la Memoria Histórica que él invoca establece que sus previsiones "son compatibles con el ejercicio de las acciones y el acceso a los procedimientos judiciales establecidos en las leyes o en los tratados y convenios internacionales suscritos por España". (El País)
.
La idea per contraposar a la causa contra el jutge, que m’ha semblat genial escoltant el senyor Mena avui, ha sigut tan senzilla i clara com dir que una llei d’Amnistia, s’aplica als qui han comès actes punibles des de qualsevol òptica, en el benentès que s’ha de saber i anomenar qui són. Per tant, val pels vius o morts, però no pas pels desapareguts. Aquells de qui no es té proves de si són o no, desapareguts, no són de cap manera amnistiats, ni culpables, ni tampoc innocents. Senzillament, no existeixen. Aquesta és la transició modèlica. La Falange tot darrera. Un tal sr Prego, magistrat, és Patró d’honor de la fundació d’ultradreta “Defensa de la Nación Española”, i serà qui redactarà la sentència.
.
La dreta segueix utilitzant pel seu benefici el control d’institucions que haurien de ser democràtiques, i així pot seguir esbandint les veus que li fan nosa.
Vaja, per llogar-hi cadires!
prevaricar v. intr. [LC] [DR] Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix.

15 comentaris:

joanfer ha dit...

Està clar que ni transició ni històries. Aquests no han marxat i, pel que sembla, no ho volen fer encara...

Elvira FR ha dit...

No he estat mai el senyor Garzón "sant" de la meva devoció...quan els jocs olímpics de Barcelona va aprofitar per empresonar uns quants catalans independentistes....ara bé això que la caverna més dretana vol fer-li ara ...això no...reconec la gosadia del Garzón en l'afer del dictador Pinochet ....i el voler remoure les tombes per recuperar els cadàvers i la dignitats de tantes famílies republicanes....per això crec que seria un mal , un més, a la democràcia inhabilitar-lo...

Magda ha dit...

Llogar-hi cadires? Vols dir? Em sembla que el que cal fer és aixecar el cul i... com era? Posar-nos dempeus altra vegada? Doncs això. És clar que jo ho dic des d'un sofà que deu ser més greu que una cadira llogada....

Manel ha dit...

i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti...

I possible que, la setmana pròxima, se sàpiga la sentència de l'Estatut. Dotze jutges (uns quants ja "caducats") es "passaran pel forro" la voluntat d'un poble, el nostre. No, no podem seguir en mans d'aquesta gent ... Com més aviat deixem enrere el llast millor ens anirà.

Violeta ha dit...

Se'm posen els pèls de punta, que a aquestes alçades puguin arribar a passar coses com aquesta. De punta.

pere ha dit...

i les institucions es deixen utilitzar.

garbi24 ha dit...

N'estem segurs de que estem en democràcia?

Thera ha dit...

...mengen fetje d'un penjat!

Quan vaig sentir la notícia vaig pensar, ja hi som! És veritat que per a mi tampoc ha estat ben bé sant de la meva devoció, però el que està passant és ben vergonyós... Sí, jo també ho dubto, democràcia?

Clidice ha dit...

encara els haurem d'agrair que ens hagin despertat del somni en què vivíem creient-nos en una democràcia, quan en realitat, només ens van canviar el nom a la dictadura.

Núr ha dit...

Vaig sentir ahir la notícia a la tele i la veritat és que és per plantar-nos d'una vegada i intentar fer alguna cosa. El que passa és que estem massa domesticats i callem i acotem el cap... Cada vegada som més i més conformistes i encara que les coses ens sorprenen i ens fan emprenyar, ningú no hi fa res perquè això acabi. Des de la gran mobilització contra la guerra que el sr. Aznar no va escoltar és com si a tothom tant se li'n fotés tot plegat...

sànset i utnoa ha dit...

Tot això passa perquè vivim -dissortadament- en un país on disposem d'una constitució que es va redactar amb "l'hombra de sabres" al darrera.

Aquesta constitució se'n va encarregar d'amnistiar als delinqüents polítics i, fins i tot, els permet associar-se i fer la seva lliurement.

*Sànset*

Anònim ha dit...

ELS JUTGES,AMIGA MEVA,NO PODEN TENIR NI NOM NI CARA,PER AIXO AL REGNE UNIT PORTAN PERRUQUES.
AQUEST SRO.LI TENEN JURADA QUASI TOT EL COS JUDICIAL,LO DE LA MEMORIA HISTORICA HA SIGUT L'ESCLETZA....LES SEVES GENIALITATS SON DE LLIBRE,SIGUEM JUSTOS,FINS I TOT EL FET DE CAURE A MANS D'AQUESTA GENTETA,ES FERLI UN FAVOR,
JUGANT AMB BCN.

rebaixes ha dit...

Possar el nas on no volen, pot significar perdre el nas.Anton

Mireia ha dit...

Has parlat clar i català. Un article ben rodó, Zel!

Ferran ha dit...

La transició espanyola és una llufa de cap a peus; avui dia, no crec que ningú dins l'estat espanyol en dubti. Ningú... fora dels fills d'en Franco, naturalment.