01 de maig 2010

dia del no treball


L'apunt aquest d'avui té una cosa curiosa, el text és de l'any 2008, i està contextualitzat als EEUU. Segurament, pensareu que m'he begut l'enteniment, però el trobo adient pel fet que, salvant les distàncies, hi trobareu molts paral.lelismes entre la situació desafavorida, abandonada, deixada a la sort del que el futur porti, de milions de persones que en un dia com avui no tenen res a celebrar.


Hem deixat de lluitar, hem donat el poder de tot a una elit que no té el més mínim interès en res que no sigui mantenir el seu benestar personal, que l'únic que persegueixen enfervorits és mantenir-se dins el cercle del benestar.


D'aquest text, haureu de destriar allò que s'entén en la realitat social dels EEUU, quan parla de blancs, poseu-hi treballadors i ara i aquí, és així com ens mira aquesta classe d'amunt, som la font dels seus problemes, el grup a controlar.



“Despierten. Tienen enemigos peores de lo que creen”
JOE BAGEANT


Bageant, inicialmente un blogger alternativo, es saludado ahora como uno de los abanderados del llamado nuevo-nuevo periodismo, por este libro en el que ha viajado al corazón de lo cutre y en el que podemos encontrar escenas tan poco edificantes como peleas de lucha libre en parkings poblados de autocaravanas. Gente que trabaja muchísimas horas, que bebe mucha cerveza, que se alimenta muy mal, que es enormemente religiosa, que tiene armas de fuego, que consume gracias a los mini-créditos con intereses altísimos, y que, si vota, prefiere a los republicanos porque les irrita el elitismo intelectual y pijo de los demócratas.
.
La política dejó de apoyar a estos trabajadores, los dejó plantados a las puertas de sus fábricas. Confortablemente resguardados en la clase media, los políticos demócratas ven a esos blancos trabajadores como bigotudos belicosos, cutres peones del imperio que se tiran pedos de cerveza. Y les acusan de votar mal, los ponen como fuente de nuestros problemas, lo que es ridículo porque son sólo un síntoma.

"El problema es que mucha de esta gente - dice - son educados en escuelas fundamentalistas cristianas, que es la versión estadounidense de las madrassas islámicas. Son el tipo de público al que habla Sarah Palin, gente que niega la teoría de la evolución y que, en el fondo, estaría contenta con un estado teocrático. Se compran coches de 39.000 dólares a crédito pero no tienen seguro de salud. Son la prueba de que el problema más grave de este país no es el terrorismo ni las drogas ni la inmigración: es la ignorancia".


La sociedad capitalista nos enseña que tenemos todo lo que nos merecemos, así que si un hombre blanco no tiene éxito, eso sólo puede ser resultado de su propia pereza. Pero, al igual que los moradores de los ghettos negros y latinos, los blancos trabajadores pobres viven dentro de una construcción social sin salida que lo único que les garantiza es el fracaso.



"El liderazgo demócrata se concentra en las áreas urbanas y entre las personas de mayor nivel educativo. Los líderes demócratas solamente se han identificado con causas como la etnicidad en las ciudades, los derechos de los homosexuales y de las mujeres... Eso no es nada malo, pero se han olvidado totalmente de la clase trabajadora que constituye el corazón de este país".

.

10 comentaris:

Ada ha dit...

El texte és molt bo, et fa reflexionar... No em puc creure que encara hi haja gent que no creu en la teoria de la evolució... ?¿? i qùe la vida no és justa és un fet constatat. L'esforç i el treball personal, avui en dia, no és seguretat de benestar...

Jordi Pinyol ha dit...

Doncs sí... a poc a poc ens anem instal·lant en un món de conformistes. Sovint ens queixem però el cert és que, en general, hi ha un sentiment de desmotivació a la societat. De desmotivació o de ganes de no complicar-se la vida. És més fàcil esperar que arribin caps de setmana com aquest, veure si fa sol (que per cert avui no en fa gaire) i fugir cap a la platja o la muntanya.

En fi, feliç dia del no treball! Que també es bo descansar, malgrat tot.

Petons!

Striper ha dit...

Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
Salutacions Striper.

Cèlia ha dit...

Ara sí es podria aplicar Mafalda dixit: "¡Esto es el empezose del acabose!"

Joana ha dit...

La societat del benestar ens ha apoltronat al sofà.Així anem...que no sabem a on anirem.
Bon cap de setmana Zel

merike ha dit...

En la pendiente?
Salutacions des de BCN!

GURMET ha dit...

Jo he cuinat un bon arros.

el gatot ha dit...

doncs a mi se m'ha acudit, veient la magnífica foto que has posat, que hauríem de començar per canviar el nom al macís: ja no s'hauria de dir Montgrí... caldria dir-li Mon(t)gró;

i potser començaríem a dir les coses pel seu nom...

petonets, guapíssima!

Ferran ha dit...

Un text dur, però temo que també una acurada radiografia. No anem pas bé.

PS: Com és que aquesta Mafalda no l'havia llegida mai??

macondo ha dit...

Això sí que és posar el dit a la nafra!! Molt pocs es preocupen per canviar aquesta situació, però el dia que aquesta majoria voti a un dictador i aquest s'estableixi en el poder (vegis les eleccions a Alemanya abans de la Segona Guerra Mundial), veurem com molts encara es preguntaran com ha estat possible.