03 de maig 2010

endreçada, de camins cansada (agraeixo respostes per afegir i fer cadena)

M’he reclós al cau del fons,
però he anat deixant pedretes
les més grosses són petons,
mitjanetes les angúnies,
les petites són desigs
les sorretes esperances...
no tinguis por,no pateixis,
els camins són ben barrats
hi ha rebost amb llum de lluna
uns pessics de boira humida
i aire net a les estances,
els llibres no hi han cabut,
però tinc al cap les paraules,
i si vens, ets benvingut...
.
.
la Carme ha dit:
.
Em triaré unes pedretes
de la mida dels petons,
unes de les mitjanetes
les trituraré amb corrons.
Per compartir, les petites
i les sorres del camí...
Farem un sopar de lluna
llums i boires per picar
molt d'aire net per beure
i tothom per convidar.
.
en Pere ha dit
.
Jo també voldria entrar
en aquest cau ple de lluna
però no voldria collir
el que deixes pel camí.
No vull els petons dels altres
ni l'angoixa del capvespre
ni el desig de bon matí.
Portaré nova esperança
aire net, llum i una flauta
i ballarem tots plegats
a la nit, havent sopat.
.
JUGANT AMB BCN ha dit...
:
un cau on acarona els records,
sens angoixa ni llagrima furtiva.
un cau on somriure al passat.
un cau on el futur sigui
com una llum resplendent....
:
Joana ha dit...
:
Amb les pedretes he fet un castell,
sobre la sorra he dibuixat un sol
i he segellat l'instant amb una abraçada...
El vent però m'ho ha robat tot.
Amb la lluna he retrobat la nit,
claror que camina descalça...
I faré que amb les paraules mai s'esborrin
ni els somnis ni els desitjos!

:

Arare ha dit
.
Jo vull entrar-hi, a aquest cau!
Riure amb vosaltres, ballar...
Somriure al passat i al present...
Sopar la lluna i la boira...
Omplir-vos de petons i omplir-me’n...
Pujar a la lluna pels graons de les estrelles
pintar la nit amb paraules...
:
Barbollaire ha dit
:
Explica'm, doncs, les paraules
mentre fem castells
amb les sorres i les pedres.
Dibuixarem grans finestrals
per il.luminar-nos els somriures
amb les carícies de la lluna plena.
Aquelles que dibuixen a les pells
les cançons de les estrelles.
I mentre el tacte ens fa un,
mentre ens trobem en la mirada,
ballem prement els cossos,
embolcallats per la primera brisa
de matinada.
:
Fanal Blau ha dit
:
Amb pedretes, petons i desitjos,
abrigarem l'esperança.
De les estances amb boira,
en ventilarem les ànsies,
i ens asseure'm a la sorra...
i derribarem les tanques!
:
Magda ha dit
.
Amb la fusta de les tanques
en farem una cabana.
Escriurem a les parets
les paraules d'esperança.
Ni cadenes ni pastells
per barrar a ningú l'entrada.
:
Estranger ha dit:
:
Un còdol ben llis voldria
per llençar-lo en aigua dorment.
Sense lleis gravitatòries,
dibuixaria cercles concèntrics,
bastint així un pont efímer
d´un cau a un altre,
fet de desitjos, tristeses i raons.
I amb un somriure empedreït,
dins aigües tranquiles davallaria,
mentre una lleu remor
suraria a l´altre riba.
:
:

9 comentaris:

Carme ha dit...

Em triaré unes pedretes
de la mida dels petons,
unes de les mitjanetes
le trituraré amb corrons.
Per compartir, les petites
i les sorres del camí...

Farem un sopar de lluna
llums i boires per picar
molt d'aire net per beure
i tothom per convidar.

Bona nit, Zel!

Pere ha dit...

Jo també voldria entrar
en aquest cau ple de lluna
però no voldria collir
el que deixes pel camí.

No vull els petons dels altres
ni l'angoixa del capvespre
ni el desig de bon matí.

Portaré nova esperança
aire net, llum i una flauta
i ballarem tots plegats
a la nit, havent sopat.

Bona nit Zel.

Anònim ha dit...

UN CAU ON ACARONA ELS RECORD,SENS ANGOIXA NI LLAGRIMA FURTIVA.
UN CAU ON SOMRIURE AL PASSAT.
UN CAU ON EL FUTUR SIGUI COM UNA LLUM RESPLENDENT....
JUGANT AMB BCN.

Joana ha dit...

Amb les pedretes he fet un castell,
sobre la sorra he dibuixat un sol i he segellat l'instant amb una abraçada...
El vent però m'ho ha robat tot.
Amb la lluna he retrobat la nit,
claror que camina descalça...
I faré que amb les paraules mai s'esborrarin ni els somnis ni els desitjos!

Arare ha dit...

Jo vull entrar-hi, a aquest cau!
Riure amb vosaltres, ballar,
Somriure al passat i al present,
Sopar la lluna i la boira,
Omplir-vos de petons i omplir-me’n,
Pujar a la lluna pels graons de les estrelles,
pintar la nit amb paraules...

barbollaire ha dit...

Explica'm, doncs, les paraules
mentre fem castells
amb les sorres i les pedres.

Dibuixarem grans finestrals
per il.luminar-nos els somriures
amb les carícies de la lluna plena.
Aquelles que dibuixen a les pells
les cançons de les estrelles.

I mentre el tacte ens fa un,
mentre ens trobem en la mirada,
ballem prement els cossos,
embolcallats per la primera brisa
de matinada.

_____________

:¬)*******

fanal blau ha dit...

Amb pedretes, petons i desitjos,
abrigarem l'esperança.
De les estances amb boira,
en ventilarem les ànsies,
i ens asseure'm a la sorra...
i derribarem les tanques!

Bon dia, Zel!

Magda ha dit...

Amb la fusta de les tanques
en farem una cabana.
Escriurem a les parets
les paraules d'esperança.
Ni cadenes ni pastells
per barrar a ningú l'entrada

Estranger ha dit...

Un còdol ben llis voldria
per llençar-lo en aigua dorment.
Sense lleis gravitatòries,
dibuixaria cercles concèntrics,
bastint així un pont efímer
d´un cau a un altre,
fet de desitjos, tristeses i raons.
I amb un somriure empedreït,
dins aigües tranquiles davallaria,
mentre una lleu remor
suraria a l´altre riba.