13 de juny 2010

apunts encadenats (Moncada i jo)

Encadenada a l'ordinador, fent allò que esperen els pares i que poc m'agrada a mi (llegiu informes de final de cicle), em prenc descansos i busco recer a casa vostra...i m'inunda el record de Moncada en un piló de blogs...clar, havia de ser en Pere, (i com m'agrada de llegir els seus apunts)
I m'ha agradat trobar aquesta imatge, pobrissó, un xic esperpèntic com tants en aquell temps... i he trobat petits tresors. M'he quedat amb un, tossuda com sóc, que podríem fer nostre ara, canviant els termes polítics, evidentment.

"Al casino, va permetre que les forces vives l’admiressin, es deixà beneir paternalment pel capellà, respongué amb condescendència a la salutació marcial del sergent de la guàrdia civil, es proclamà més franquista que Franco, imposà respecte pel seu prestigi d’oficial del gloriós bàndol dels vencedors…
i començà a treballar a favor dels vençuts."
La galeria de les estàtues, 264
Potser va fer bona tria, treballant d'amagatotis, no?
:

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs potser sí!

Un homenatge molt bonic, Zel!

Cèlia ha dit...

La supervivència va ser dura!
M'ha fet gràcia això d'esperpèntic i m'ha fet recordar allò de carpetovetónica!

Jordi Tudó ha dit...

Doncs a seguir corretgint.
Gràcies per la l'apunt del bloc, espera els dos que resten, espero que t'agradin.

Salut!!

the silver blue sea ha dit...

Ànims, Roser! que ja queda poquet... (jo estic igual). Una abraçada, guapa!

Magda ha dit...

Potser hi haurem de tornar, sí, a aquella clandestinitat. De moment prefereixo cridar als quatre vents el que sento. Por de perdre què? L'únic que no ens podem permetre perdre és la dignitat i l'esperit de col·lectivitat que salva i distingeix la persona. Hi va ver un temps que l'exili, la presó o la mort eren la única sortida, això o la clandestinitat. Potser hi haurem de tornar. De moment, tal com tu fas homenatge a un escriptor que se'l mereix, jo vull fer també homenatge a una escriptora que segueixo i cridar, com ella, mentre pugui: De què tenim por?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Segur que va fer bona tria, Zel.

Henry The VIII ha dit...

SuperZel,

Molt bo això que has escrit més avall sobre el Santiago Niño, el supereconomista especialitzat en donar supermalrotllo a la gent. Si fos per ell pel bé de l'economia ens hauríem de llençar des del balcó.

Kisses

sànset i utnoa ha dit...

Crec que sí, i tant!

Un gran escriptor ebrenc, que els espanyols s'esforcen a considerar-lo "aragonés que escribía en catalán". No ho deuen entendre...

*Sànset*

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

En Moncada és sensacional. En termes de literatura realista, proletària i lligada a la terra està en la línia dels més grans a nivel universal.
I aquest blog, com sempre, és l'enveja de la blogosfera: tens una audiència impresionant.

Salut!