13 d’agost 2010

llarg hivern d'agost

sembla que el gris envaeix l’espai
ni un alè de respir dolç queda
ni l’esperança
que s’engruna a bocins enmig de la foscor
prematura d’aquest agost
.
sentir les veus esmorteïdes dels records
llunyans, d’estius més càlids...
silenci de poble mort, o gairebé
quan ni els nens criden
aquelles quotidianes
alegries embogides darrere una pilota
silencis forçats que s’ensenyoreixen
dels carrers
abans trepitjats
per molts peus de vacances rialleres
.
ni el més vell dels pessimistes
s’acara al nou dia amb ulls serens,
ni conformats...
ja parlen d’un hivern llarg,
massa per sobreviure’l, quan els dijous
controlen els estalvis, surten del banc silents,
capcots, i ni el bondia de cada dia
té aquell to subtil de cantarella,
responen resignats
com si a cada cantonada els esperés
un nou esglai
-i què hi farem, i és així, però tant se val
fill meu, que a mi ja em queda poc,
però a vosaltres, ai-
.
torna el silenci que ara no calma
ni acompanya,
la nit, aquest estiu,
comença d’hora, massa d’hora.
.

Hi ha una nova planta aquí, mira-la!




6 comentaris:

rits ha dit...

a mi aquest agost se m'està fent etern.... només queda el consol que refresca

Jordi Cirach ha dit...

L'agost per mi és un mes que no m'agrada especialment, Barcelona la trobo molt... decadent.


M'ha agradat molt el teu bloc, desitjo que també t'agradi molt el meu “L'À | L'imperdible de L'Ànima”

Salutacions!

Jordi Cirach

Joana ha dit...

I els avis n'estan tips d'aquest temps. "Ni tu ni vos" diu la meva mare :) Un estiu tristoi sí noia!

el paseante ha dit...

El post m'ha semblat molt trist. Però t'ho perdono (som a l'agost, coi, és temps de vida), perquè el títol és magnífic.

Anònim ha dit...

Repasant un cop més les plantes de la Duna!!!
GRÀCIES

Anònim ha dit...

Pels que ens toca treballar, sortir amb un temps no tan calorós ens fa més passables els dies. Per qui està de vacances, deu ser ben pesat!