Michel Onfray, assassí de llengües (com la nostra,és clar...)

No us perdeu les declaracions d'aquest filòsof, si és que en mereix el nom.
El seu article sobre la llengua, contextualitzat a França, comença amb el relat bíblic de la torre de Babel. Un càstig diví, ens condema a no entendren's, d'aquí la multiplicitat de llengües, que per a ell no tenen raó de ser.
Us copio algun bocí en el text original i us el tradueixo. Si us voleu escalfar un xic la sang, teniu el marc teòric que mou el rebuig als nacionalismes identitaris. Al final us deixo l'enllaç per llegir l'article sencer. Si fòssim a l'edat mitjana, el foto a la foguera.

"Dès lors, il y eut des langues, certes, mais surtout l'incompréhension parmi les hommes. De sorte que la multiplicité des idiomes constitue moins une richesse qu'une pauvreté ontologique et politique. On se mit alors à parler local, ce que d'aucuns célèbrent aujourd'hui comme le fin du fin. Je songe aux "nationalistes", plus justement nommés "indépendantistes régionaux", qui font de la langue un instrument identitaire, un outil de fermeture sur soi, une machine de guerre anti-universelle, autrement dit un dispositif tribal."

:

Des d'aquells temps (babel), hi ha llengües (diverses), però sobretot la incomprensió entre els homes. De manera que la multiplicitat d'idiomes constitueix (esdevé) no tant una riquesa com una pobresa ontològica i política.

Hom es posa llavors a parlar "local" (llengües maternes, dialectes ell en diu)això que alguns celebren avui com la fi del fi (?). Somio amb els nacionalistes, més justament anomenats "independentistes regionals", que fan de la llengua un instrument identitari, una eina de tancament sobre ells mateixos, una màquina de guerra antiuniversal, altrament dit un dispositiu tribal.

:

Apa, i ho deixa anar tan tranquil, el molt vàndal... però en diu de més grosses, encara...

.

"La langue régionale exclut l'étranger, qui est pourtant sa parentèle républicaine. Elle fonctionne en cheval de Troie de la xénophobie, autrement dit, puisqu'il faut préciser les choses, de la haine de l'étranger, de celui qui n'est pas "né natif" comme on dit. Or, comme une espèce animale, une langue obéit à des besoins relatifs à une configuration temporelle et géographique ; quand ces besoins disparaissent, la langue meurt. Vouloir faire vivre une langue morte sans le biotope linguistique qui la justifie est une entreprise thanatophilique. Son équivalent en zoologie consisterait à vouloir réintroduire le dinosaure dans le quartier de la Défense et le ptérodactyle à Saint-Germain-des-Prés..."

.

La llengua regional exclou l'estranger, que és la seva família/parents republicana (?). Funciona com un cavall de Troia de la xenofòbia, (dient-ho d'una altra manera, perquè cal precisar les coses), de l'odi a l'estranger, d'aquells que no són "nats nadius", com es diu. Però, com una espècie animal, una llengua obeeix a les necessitats relatives a una configuració temporal i geogràfica, quan les necessitats desapareixen, la llengua mor. Voler fer viure una llengua morta sense el biotop lingüístic que la justifica és una empresa "tanatofílica". La seva equivalència en zoologia consistiria en voler reintroduir el dinosaure al barri de la Defensa i el pterodàctil a Saint Germain des Prés...

.

Què, no quedeu de pasta de moniato?

Si voleu llegir tot l'article, aquí

Ara, senyor Onfray, el catalans, tenim una resposta, que els bretons, els alsacians, els catalans del vostre sud, els gascons, occitans... aviat podran subscriure.

:

:

Gràcies "dimoniet"