11 d’agost 2010

Michel Onfray, assassí de llengües (com la nostra,és clar...)

No us perdeu les declaracions d'aquest filòsof, si és que en mereix el nom.
El seu article sobre la llengua, contextualitzat a França, comença amb el relat bíblic de la torre de Babel. Un càstig diví, ens condema a no entendren's, d'aquí la multiplicitat de llengües, que per a ell no tenen raó de ser.
Us copio algun bocí en el text original i us el tradueixo. Si us voleu escalfar un xic la sang, teniu el marc teòric que mou el rebuig als nacionalismes identitaris. Al final us deixo l'enllaç per llegir l'article sencer. Si fòssim a l'edat mitjana, el foto a la foguera.


"Dès lors, il y eut des langues, certes, mais surtout l'incompréhension parmi les hommes. De sorte que la multiplicité des idiomes constitue moins une richesse qu'une pauvreté ontologique et politique. On se mit alors à parler local, ce que d'aucuns célèbrent aujourd'hui comme le fin du fin. Je songe aux "nationalistes", plus justement nommés "indépendantistes régionaux", qui font de la langue un instrument identitaire, un outil de fermeture sur soi, une machine de guerre anti-universelle, autrement dit un dispositif tribal."
:
Des d'aquells temps (babel), hi ha llengües (diverses), però sobretot la incomprensió entre els homes. De manera que la multiplicitat d'idiomes constitueix (esdevé) no tant una riquesa com una pobresa ontològica i política.
Hom es posa llavors a parlar "local" (llengües maternes, dialectes ell en diu)això que alguns celebren avui com la fi del fi (?). Somio amb els nacionalistes, més justament anomenats "independentistes regionals", que fan de la llengua un instrument identitari, una eina de tancament sobre ells mateixos, una màquina de guerra antiuniversal, altrament dit un dispositiu tribal.
:
Apa, i ho deixa anar tan tranquil, el molt vàndal... però en diu de més grosses, encara...
.

"La langue régionale exclut l'étranger, qui est pourtant sa parentèle républicaine. Elle fonctionne en cheval de Troie de la xénophobie, autrement dit, puisqu'il faut préciser les choses, de la haine de l'étranger, de celui qui n'est pas "né natif" comme on dit. Or, comme une espèce animale, une langue obéit à des besoins relatifs à une configuration temporelle et géographique ; quand ces besoins disparaissent, la langue meurt. Vouloir faire vivre une langue morte sans le biotope linguistique qui la justifie est une entreprise thanatophilique. Son équivalent en zoologie consisterait à vouloir réintroduire le dinosaure dans le quartier de la Défense et le ptérodactyle à Saint-Germain-des-Prés..."
.
La llengua regional exclou l'estranger, que és la seva família/parents republicana (?). Funciona com un cavall de Troia de la xenofòbia, (dient-ho d'una altra manera, perquè cal precisar les coses), de l'odi a l'estranger, d'aquells que no són "nats nadius", com es diu. Però, com una espècie animal, una llengua obeeix a les necessitats relatives a una configuració temporal i geogràfica, quan les necessitats desapareixen, la llengua mor. Voler fer viure una llengua morta sense el biotop lingüístic que la justifica és una empresa "tanatofílica". La seva equivalència en zoologia consistiria en voler reintroduir el dinosaure al barri de la Defensa i el pterodàctil a Saint Germain des Prés...
.
Què, no quedeu de pasta de moniato?
Si voleu llegir tot l'article, aquí
Ara, senyor Onfray, el catalans, tenim una resposta, que els bretons, els alsacians, els catalans del vostre sud, els gascons, occitans... aviat podran subscriure.
:
:
Gràcies "dimoniet"

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs no, no llegiré l'article sencer, que la sang ja se m'ha escalfat prou... i això no serveix per la seva de llengua, oi? ells no són xenòfobs ni res! Quina ràbia que em fa... a veure si puc mirar el vídeo que no se'm carrega.

elenaranda ha dit...

Gràcies per transcriure aquestes declaracions tan poc oportunes i menys encara respectable d'algú que de ben segur es considera un intel·lectual.

Garbí24 ha dit...

en aquest planeta hi han cervells que només haurien de servir per fer brunyols.

onatge ha dit...

zel només enviar-te una abraçada. L'individuo no mereix el meu temps...

Salut camarada.
onatge

Manel ha dit...

Doncs, què vols què et digui... A mi si que "em posa". Últimament m'estic trobant amb coses similars i no dono a l'abast. Estic apunt de penjar, al bloc, un article de l'any 37 al diari ABC. Sí, han passat molts anys però hi han coses, sobre el català i els catalans, que, com saps, no canvien. Diga'm masoquista!
salut

Joan Guasch ha dit...

Si no perdem la capacitat d'anàlisi, ell mateix rebutja i insulta també la seva llengua, el francès, ja que no deix de ser una llengua tribal d'un raconet de mon que és com un niu de nacionalisme (francès, és clar). És a dir, ell té una llengua regional que forma part d'aquesta babel que diu ell que és tan nefasta. Els que ens mirem el mon des d'un punt de viata biolocista pensem que la biodiversitat és imprescindible per a la supervivència de les espècies i els hàbitats i que les llengües formen part de la biodiversitat cultural, que no és res més que la manera particular que tenim de relacionar-nos amb l'entorn (cada llengua interpreta i explica el seu entorn: els inuits ténen vuit o deu maneres diferents de dir el color blanc, per exemple). Els que els passa als fancesos és que es pensen que són imprescindibles per al mon, però, sovint, no hi han pintat res. No cal oblidar que la primera constitució democràtica no és la seva, sinó la d'estats units. En fi! Que m'embolico com una persiana, però em penso que s'entén el que vull dir, no?

miquel ha dit...

Ontologia, política? Quina barreja! Que passat de moda!
Aquests filòsofs francesos que no recorden que el seu país és únicament -i ja és molt- una regió del món...

Musafir ha dit...

Jo penso com diu Joan Guasch.
Al cap i a la fi, el francès no és més que una de les llengües que formen la seua visió de Babel.. i no tant emprada com l'espanyol o el xinès mandarí.
Dir que una llengua no cal defensar-la és com dir que una espècie animal no cal defensar-la... Allò que ens enriqueix com a humans és precisament la nostra diversitat... lingüística, física, cultural... negar eixe fet diferencial, és negar-nos a nosatres mateixos. No té trellat el que diu aquest home, per molt filòsof que siga.
Passe completament, això sí, Zel, del fet polític de la qüestió. Sóc madrileny, em sent espanyol tant com valencià, i parle i utilitze el català com a eina de comunicació amb els amics, per internet, al mòbil, amb les administracions o allà on puc fer-ho. N'estic molt content d'haver aprés, amb les meues limitacions, segur... però és una llengua que considere meua i que empraré en tots els àmbits de la meua vida on ho puga fer. Sense complexes.

Anònim ha dit...

Aviam, Zel, però que no t'has fixat en la fila que fa aquest vestruç? A aquest l'atraca un crio amb un tiratxines i es pixa a sobre! Infollable com ell sol.

Aquest el que voldria és que li fessin un bon grec, amb l'ullera de boc gros potser no diria aquestes ximpleries.

sànset i utnoa ha dit...

Curiós que un analfabet funcional tingui la capacitat per escriure...

Evidentment, el que escriu no pot tenir sentit.

*Sànset*

jo artin au ha dit...

No l'he llegit tot. Em resulta estúpida la consideració d'una bajanada, quan la perceps ja n'hi ha prou -i és molt d'agrair que la destaquis en el post, Roser). Atribueix la incomprensió i altres mals a les diferents llengües existents, i només caldria observar la quantitat d'incomprensió que hi ha entre persones d'un mateix idioma per a desbaratar el seu "argument". Està fet de peus de fang, cau per si sol. Sembla que el nucli o els múltiples nuclis que generen incomprensió estan precisament en altra lloc que en les llengües.Jo crec que esta molt en la simplificació i l'esquematisme, en el reduccionisme tan generalitzat que estem patint en tants i tants camps de la nostra experiència i existència. Precisament mentalitats com la que aquesta persona reflecteix i representa-que en aquest cas vol reduir llengües quantes més millor- són les generadores de incomprensió. Es podria pensar que confon riquesa personal i cultural amb la única preponderant i prepotent: l'econòmica. En funció de què estan
el uniformismes? Solament brinden una possibilitat: l'acumulació de riquesa econòmica concentrada en un espai reduït de la Terra. Que tota la riquesa sigui l'econòmica és un símptoma clar de misèria mental.
Una abraçada.

el paseante ha dit...

És un jacobí. Un centralista. Un pretenciós. I replicant-lo als blogs només aconseguim donar-li volada, fer-lo popular, quan és un poca pena. Davant de gent com aquesta (si m'ho permets): silenci.

transit ha dit...

؛spɹɐƃǝɹ ʇsǝq

˙ǝʇısqǝʍ ɹno oʇ oƃ uɐɔ noʎ 'sʇuoɟ ǝnbıun puıɟ oʇ pǝǝu noʎ ɟı
'ʎɐʍ ǝɥʇ ʎq

0‾0 ǝɔıu sʞooן ƃoןq ɹnoʎ
˙ƃuıʇǝǝɹƃ ɯɹɐʍ ¡puǝıɹɟ ʎɯ oןןǝɥ

Joan de Peiroton ha dit...

El senyor Onfray pot pensar allò que vol, clar. En tot cas, jo tinc una percepció força diferent del món i de les nostres llengües, I el seu discurs em fa dir que el que sí és embarrat, estret d'esperit i mostrant un deficit evident d'obertura cap a l'altre és el mateix, mès que no pas jo qui m'expresso en llengües diverses, en gascó com en català.

Anònim ha dit...

El tancat és ell! Una mostra més del jacobinisme centralisme extrem francès.

Montse ha dit...

silenci.