05 de setembre 2010

the man, the spider and the cobweb



The spider weaves the cobweb.
The stubborn man undoes the cobweb.
In the evening, the cobweb is made another time.
This happens a day and another day
Will who he is be tiring before?
I know it, the man will be tired.
Because of that the spiders she makes millions
of years that they are in this world.
And of here millions of years they will still be.



a mi, com a l'aranya,
m'estriparan el camí mil vegades,
em negaran la voluntat de voler ser qui sóc
i fer el que he de fer,
però mentre em quedi veu i força,
no callaré,
i recomençaré cada dia una nova bastida,
per molt que m'imposin normes absurdes,
trobaré un viarany per sortir del ramat...
encara que m'assenyalin amb el dit.
per molt que els papers em diguin
que ho he de fer a la manera d'altri...
no creuré, que ja sóc massa gran
i la por se l'han endut els anys.
:

6 comentaris:

gatot ha dit...

jo també...
:)

em sembla que no tenim arreglu!

lolita lagarto ha dit...

ja en som tres!

Carme ha dit...

Em va bé llegir la teva força, o la vosttra força, que ja en sou tres! A veure si se m'encomana una mica!

montse ha dit...

Sempre endavant amb aquesta força.

Salut!

Cris (V/N) ha dit...

M'apunto!!
Petons Zel :) Bona setmana!!

Anna Tarambana ha dit...

Jo encara tinc por, tan de bo, tingués les idees tan clares com tu i, aquesta força, que diu la Carme.