benaurats els pares que deixen créixer els seus fills...
benaurats els pares que creuen en les capacitats dels seus infants...
benaurats els pares que saben destriar allò important d'allò secundari...
benaurats els pares que saben tallar el cordó umbilical a temps...
benaurats els pares que no necessiten "enamorar" cada dia els seus fills...
benaurats els pares que no tenen por d'ensenyar-los a ser autònoms...
benaurats els pares que no es transformen en cavallers d'armadura per protegir-los del més petit problema...
benaurats els pares que saben viure amb maduresa la progressiva maduresa dels seus fills...
benaurats els pares que entenen el veritable sentit d'estimar...
.
.
és que es veu cada cosa, però cada cosa... si sovint són més "grans" els nens que els seus pares...
12 comentaris:
ehem! Ja hem començat, oi? Aprendre a viure ja és prou difícil, quan a més has d'ensenyar els fills... benaurats!
Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.
benaurats els bons pares, doncs!
Que així sigui, doncs. Amén... ;)
hi han pares que també haurien d'anar a l'escola......
benhaurats els pares que veuen que no ho saben tot i es busquen la vida.
i benaurats els pares que saben entomar la pressió a la que els sotmet aquesta societat i que els mira com a desnaturalitzats si permeten que els seus fills creixin :)
Sí, nena, sí, es veu cada cosa...
Benabenturats els pares que fan sortir els nens benesmorçats!!
si noia sí, de vegades sembla mentida que una criatura de 6 anyets tingui més seny que els seus pares... n'he vist casos i penses: "pobre nano!"
Aixxx quan els ensenyes a ser autònoms i deixes la corda...t'has de sentir de tot( per part de qui té molt per callar, però...)
Bé el començament de curs??
Et linko amb el teu permís...em va encantar!
Publica un comentari a l'entrada