15 de desembre 2010

ja!

ja m'abracen!
ja segueixen les bromes!
ja accepten jugar amb mi sense mirar-me com si fos un alien!
crec que ja hem ensorrat el mur...
casumdena, m'ha costat tres llargs mesos!
(que trist és fer aquesta feina si no hi ha caliu...)

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Enhorabona! No dubtava que te'n sortiries! Ara, a gaudir! I ensenya'ls, precisament, que és el caliu i la tendresa.

garbi24 ha dit...

L'esforç sempre te premi.....

fanal blau ha dit...

No ho dubtava pas! No podia ser d'una altra manera.
:)

Petó, zel!

Magda ha dit...

Que trist quan no n'hi ha. Que bonic saber que algunes persones sou capaces d'encendre la flama. Ànims.

Carme ha dit...

I que bonic és fer aquesta feina si saps com aconseguir el caliu!

Un petó, maca!

yraya ha dit...

Para andar con niños se ha de valer y de ti no lo dudo que vales para ellos.
Desde luego, los hay que te quieren desde el primer día y otros/as, te los ha de ir ganando poco a poco.
Este semana se han dedicado unos cuantos a darme postales de navidad con sus mejores deseos,son unos soletes.

_MeiA_ ha dit...

Qui vols que es resisteixi a les teves abraçades i a les teves bromes?? tothom acaba caient!

Un petó

Assumpta ha dit...

No en tenia cap dubte!! :-PP