16 de desembre 2010

Relats Conjunts. La cara de...



En Jan era prim com un espàrgol i tenia veu d’espinguet.
Gaudia de bromes i gatzara i, si podia, s’escapolia de casa quan l’àvia anava a missa de vuit per fer tombs pels carrers.

Aquell vespre tenia un clar objectiu. A l’escola li havien explicat que en Fumera era un home especial, molt alt i lletjot, que acostumava sortir de nit, es ficava per les xemeneies, espiava totes les finestres, perquè trenia set ulls, tres al davant i quatre al darrera, i, com que era amic del reis, de les llufes i de l’home dels nassos, els feia saber tot el que feien els nens i nenes per omplir o buidar el sac dels regals que li pertocaven.

No era pas que fos massa crèdul, però aguaitava encuriosit amunt i avall, i, fosc com era, les ombres li feien voleiar la imaginació.

Va tombar una cantonada i va veure aquella mena de cosa alta, molt, de perfil esbiaixat i estrafet, amb una mena de carota estrafolària i somriure tort, com de mala bèstia. L’únic que no li lligava gaire era aquell color pigallat i vermellòs, com si hagués passat la varicel·la.

En va fer molta via de tornar a casa. Va pujar de pressa les escales i, sense sopar es va ficar al llit. No podia agafar el son, fins que després de fer-hi moltes voltes,un somriure sorneguer se li dibuixà a la cara.

L’endemà, a l’escola, quan van tornar a recordar tothom com n’era d’important ser bon minyó, per si de cas en Fumera vigilava, va aixecar la mà.

-Senyoreta!
-Digues, Jan.
-Em sembla que durant uns dies no caldrà patir per en Fumera.
-I doncs, Jan?
-Res, que ahir el vaig veure, reposant damunt d’una pedrota amb la cara feta un nyap. Per mi que algú li va clavar un bon pallissot, tenia els ulls blaus i botits i la cara plena de sang. Em sembla que fins i tot li van buidar un ull!



15 comentaris:

XeXu ha dit...

Bona història! Ben vist, els nens tenen una gran clarividència.

garbi24 ha dit...

Si els nens et llegeixen....n faran gaire bondat aquestes festes.
Molt bona aportació

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat! no m'estranya que hi veies el Fumera! Bon relat i original!

fanal blau ha dit...

Boníssim, zel!
Molt bon relat. Ara, ja sabent-ho, no cal patir massa per en Fumera...;)

rits ha dit...

Molt bo, zel!

Carme ha dit...

Que divertit! Una bona història!

sànset i utnoa ha dit...

bo!

i bona mala llet!!!

*Sànset*

El porquet ha dit...

Si ho diu un xiquet li haurem de fer cas!

montse ha dit...

M'ha agradat aquest Fumera amb la cara feta un nyap.

Salut!!!

Josep B. ha dit...

Ja li està bé al Fumera, així no es tornarà a ficar on no el demanen :)

McAbeu ha dit...

M'ha agradat. Als nens d'ara ja no se'ls espanta fàcilment i això és bo. :-)

Vicicle ha dit...

Bé, el que li deurien fer a tots els Fumeres del món: una cara nova, i al damunt d'una pedrota. Bon relat, Zel.

Rita ha dit...

Hehehe molt bo, zel!

Ferran ha dit...

Molt natural i divertit, un minyó amb molta imaginació.
Bon relat zel!

Nets de Junh ha dit...

Ideal per aquestes dates, m'agradat moltissím.