En Jan era prim com un espàrgol i tenia veu d’espinguet.
Gaudia de bromes i gatzara i, si podia, s’escapolia de casa quan l’àvia anava a missa de vuit per fer tombs pels carrers.
Aquell vespre tenia un clar objectiu. A l’escola li havien explicat que en Fumera era un home especial, molt alt i lletjot, que acostumava sortir de nit, es ficava per les xemeneies, espiava totes les finestres, perquè trenia set ulls, tres al davant i quatre al darrera, i, com que era amic del reis, de les llufes i de l’home dels nassos, els feia saber tot el que feien els nens i nenes per omplir o buidar el sac dels regals que li pertocaven.
No era pas que fos massa crèdul, però aguaitava encuriosit amunt i avall, i, fosc com era, les ombres li feien voleiar la imaginació.
Va tombar una cantonada i va veure aquella mena de cosa alta, molt, de perfil esbiaixat i estrafet, amb una mena de carota estrafolària i somriure tort, com de mala bèstia. L’únic que no li lligava gaire era aquell color pigallat i vermellòs, com si hagués passat la varicel·la.
En va fer molta via de tornar a casa. Va pujar de pressa les escales i, sense sopar es va ficar al llit. No podia agafar el son, fins que després de fer-hi moltes voltes,un somriure sorneguer se li dibuixà a la cara.
L’endemà, a l’escola, quan van tornar a recordar tothom com n’era d’important ser bon minyó, per si de cas en Fumera vigilava, va aixecar la mà.
-Senyoreta!
-Digues, Jan.
-Em sembla que durant uns dies no caldrà patir per en Fumera.
-I doncs, Jan?
-Res, que ahir el vaig veure, reposant damunt d’una pedrota amb la cara feta un nyap. Per mi que algú li va clavar un bon pallissot, tenia els ulls blaus i botits i la cara plena de sang. Em sembla que fins i tot li van buidar un ull!
Gaudia de bromes i gatzara i, si podia, s’escapolia de casa quan l’àvia anava a missa de vuit per fer tombs pels carrers.
Aquell vespre tenia un clar objectiu. A l’escola li havien explicat que en Fumera era un home especial, molt alt i lletjot, que acostumava sortir de nit, es ficava per les xemeneies, espiava totes les finestres, perquè trenia set ulls, tres al davant i quatre al darrera, i, com que era amic del reis, de les llufes i de l’home dels nassos, els feia saber tot el que feien els nens i nenes per omplir o buidar el sac dels regals que li pertocaven.
No era pas que fos massa crèdul, però aguaitava encuriosit amunt i avall, i, fosc com era, les ombres li feien voleiar la imaginació.
Va tombar una cantonada i va veure aquella mena de cosa alta, molt, de perfil esbiaixat i estrafet, amb una mena de carota estrafolària i somriure tort, com de mala bèstia. L’únic que no li lligava gaire era aquell color pigallat i vermellòs, com si hagués passat la varicel·la.
En va fer molta via de tornar a casa. Va pujar de pressa les escales i, sense sopar es va ficar al llit. No podia agafar el son, fins que després de fer-hi moltes voltes,un somriure sorneguer se li dibuixà a la cara.
L’endemà, a l’escola, quan van tornar a recordar tothom com n’era d’important ser bon minyó, per si de cas en Fumera vigilava, va aixecar la mà.
-Senyoreta!
-Digues, Jan.
-Em sembla que durant uns dies no caldrà patir per en Fumera.
-I doncs, Jan?
-Res, que ahir el vaig veure, reposant damunt d’una pedrota amb la cara feta un nyap. Per mi que algú li va clavar un bon pallissot, tenia els ulls blaus i botits i la cara plena de sang. Em sembla que fins i tot li van buidar un ull!
15 comentaris:
Bona història! Ben vist, els nens tenen una gran clarividència.
Si els nens et llegeixen....n faran gaire bondat aquestes festes.
Molt bona aportació
M'ha agradat! no m'estranya que hi veies el Fumera! Bon relat i original!
Boníssim, zel!
Molt bon relat. Ara, ja sabent-ho, no cal patir massa per en Fumera...;)
Molt bo, zel!
Que divertit! Una bona història!
bo!
i bona mala llet!!!
*Sànset*
Si ho diu un xiquet li haurem de fer cas!
M'ha agradat aquest Fumera amb la cara feta un nyap.
Salut!!!
Ja li està bé al Fumera, així no es tornarà a ficar on no el demanen :)
M'ha agradat. Als nens d'ara ja no se'ls espanta fàcilment i això és bo. :-)
Bé, el que li deurien fer a tots els Fumeres del món: una cara nova, i al damunt d'una pedrota. Bon relat, Zel.
Hehehe molt bo, zel!
Molt natural i divertit, un minyó amb molta imaginació.
Bon relat zel!
Ideal per aquestes dates, m'agradat moltissím.
Publica un comentari a l'entrada