17 de gener 2011

jo tinc 11 dits, t'ho prometo!

Hem començat amb la "tonteria". Els dilluns són un xic com adormidets, i costa engegar màquines. Estic decidida a provocar-los, encara que em prenguin per bogeta.

.
Defensar el que saben del cert que és cert...
.
-Ep, sabeu què? Em volia comprar uns guants i no puc.
-Perquè?
-Perquè no en fan que tinguin el número de dits que tinc jo!
-Si tothom té deu dits!
-No, jo no.
-Que sí, tu també tens 10 dits!
-Jo també m'ho pensava, però resulta que jo en tinc 11.
-Que no, en tens com tothom, veus? (m'ensenyen les mans)
-No, que us dic que no, jo me'ls he comptat i en tinc onze.
-A veure, compta...
-Com voleu que ho faci comptant o descomptant? (ara és aquell temps que anem aprenent a descomptar, no us penseu que per les rebaixes, eh? per les restes...)
-Doncs va, descompto...


Prometo que algun s'ho ha cregut, que encara que comptessin, (sembla irrefutable que 6+5 fan onze, però ho és més saber segur que tens 10 dits) algun preferia i argumentava que havia de sumar 10, que de dits a les mans en tenim 10...hihihi...

12 comentaris:

garbi24 ha dit...

les velles rondalles sempre entretenen a la mainada

Kudifamily ha dit...

Jeje,
el meu pare també em feia el dels 20 dits a les mans: dit u, dit dos, dit tres... fins arribar al dit nou i vint!!!

fanal blau ha dit...

ostres...jo també en tinc onze!
saps on trobaré uns guants?

boníssima, zel!

Vicicle ha dit...

Qui diu que les matemàtiques són una ciència exacta? Com deia el poeta, tot depèn de l'angle amb que es mire. O quelcom semblant.

Albanta ha dit...

Doncs clar que tens 11 dits!! les matemàtiques són una ciencia exacta!! i 6+5 tota la vida seràn 11!!
Besets Zel

Henry The VIII ha dit...

SuperZel

Molt simpàtic el post.

Good morning!

Diana Puig ha dit...

M'agradat molt el teu post, m'ha fet somreure. Jo també tinc onze dits, per cert no em tinguis en compte si hi ha faltes d'ortografía de moment, sóc manxega i fa un temps que viu a Eivissa on la seva llengua és el català, que m'agrada molt, però encara estic aprenent.
Poc a poc.

didi.

Josep B. ha dit...

La meva filla tot just comença a saber que és sumar i ahir tornant d'escola m'explicava que estaven aprenent que dos més tres eren cinc, li vaig demanar que m¡ho expliqués dient que eren sis, no pas cinc, em va arribar al cor veure-la ensenyar-me els dits, tres d'una mà i cinc de l'altre mentre numerava: 1,2,3,4 i 5

XeXu ha dit...

Sort que he anat a mirar els comentaris del post anterior, et demano disculpes. Aquest truc que expliques em sona, potser me'l van fer a mi!

Clidice ha dit...

Entre aquest i el que explica en Kudifamily a casa ens tenien ben entretinguts :)

Anna Tarambana ha dit...

Que bo!! Doncs no comemceu a contar els dels peus!

Assumpta ha dit...

Hehehehe ;-))

Ara els hi has de fer el que ha dit la KUDI, que el meu pare també ho feia...

Dit u
dit dos
dit tres
dit quatre
...

i quan arribes al
dit set
dit vuit ja pots dir "divuit" dissimuladament.
dinou i
vint!!! ;-))