L'emperador, cofoi, igual que la cort, s'enamorà d'aquell giny/ocell.
No menjava.
No dormia.
No calia cap cura.
Obedient, només calia donar-li corda.
La seva funció, garantida. Entretenir.
Una mica de música, no importava d'on vingués.
Sense límit d'horaris.
Aparentment, infinit, -llegiu, un ocell sense conveni, sense despeses, sense seguretat social, sense horaris-
.
I ho heu de tenir clar, sense canvis d'humor, ni baixes, ni llicències per covar ous o per festeig... sense necessitats per a satisfer... Qui no triaria la màquina? Sense sorpreses ni bocins de feina improvitzats...
.
Ah, però el giny es va espatllar!
-Ja no canta l'ocell metàl·lic! Tristesa pel senyor, privat del seu caprici...
.
Ni tots els experts del regne poden retornar aquell so, dolça melodia/còpia de l'ocell, el primer, el meravellós rossinyolet, que, lliure, volava i cantava al seu plaer, al seu ambient... I el trist i gairebé rovellat ocell meravellosament perfecte-recordeu? un giny- no aconsegueix fer minvar l'enyor de l'emperador...
.
Ai, senyor, senyor... si vols la teva cantarella, hauràs d'acceptar el conveni de l'ocellet boscà, oferir-li amor i cura, i el menjar just, i el descans que li pertoca...
.
Ho veus? Les vagues, de vegades, tenen èxit...
(afegit: he donat per fet que sabeu el conte d'Andersen, "El rossinyol", i he fet una adaptació lliure...)
No menjava.
No dormia.
No calia cap cura.
Obedient, només calia donar-li corda.
La seva funció, garantida. Entretenir.
Una mica de música, no importava d'on vingués.
Sense límit d'horaris.
Aparentment, infinit, -llegiu, un ocell sense conveni, sense despeses, sense seguretat social, sense horaris-
.
I ho heu de tenir clar, sense canvis d'humor, ni baixes, ni llicències per covar ous o per festeig... sense necessitats per a satisfer... Qui no triaria la màquina? Sense sorpreses ni bocins de feina improvitzats...
.
Ah, però el giny es va espatllar!
-Ja no canta l'ocell metàl·lic! Tristesa pel senyor, privat del seu caprici...
.
Ni tots els experts del regne poden retornar aquell so, dolça melodia/còpia de l'ocell, el primer, el meravellós rossinyolet, que, lliure, volava i cantava al seu plaer, al seu ambient... I el trist i gairebé rovellat ocell meravellosament perfecte-recordeu? un giny- no aconsegueix fer minvar l'enyor de l'emperador...
.
Ai, senyor, senyor... si vols la teva cantarella, hauràs d'acceptar el conveni de l'ocellet boscà, oferir-li amor i cura, i el menjar just, i el descans que li pertoca...
.
Ho veus? Les vagues, de vegades, tenen èxit...
(afegit: he donat per fet que sabeu el conte d'Andersen, "El rossinyol", i he fet una adaptació lliure...)
15 comentaris:
Tendre i contundent a la vegada.
Salut i Terra
Magnífica metàfora
Entre línies dius molt més del que sembla.
Però si em permets frivolitzar el tema jo diria que a aquest ocell li falta "tres en uno"
Bon dia Zel:)
I l'escalfor de l'animaló de bosc no l'aconseguirà assolir el fred metall forjat.
El rossinyol mecànic del H C Andersen. I el rossinyol de Tolosa:) Petons!
Sí Meriké, adaptació lliure!!! Petons!
Una bona adaptació més! petons!
Hola Zel!
Aquest conte m'ha recordar en la meva compra de flors de plàstic substituint les de veritat, per evitar veure-les morir. Però també he vist la mateixa moraleja entrelínies que en les meves flors que no és el mateix. Aquí l'ocell no canta, però en la meva les flors potser no moren però mai fan olor.
Original adaptació que dona per pensar...
Saber llegir, saber escriure i tenir consciència, una bona barreja que ens permet gaudir de les teves adaptacions
I la cantarella no és pas com la dels ocells boscans.Impossible però d'entrada l'enginy funciona!
He vist la foto i creia que t'havies quedat glaçada de fred! Juàs!
Per cert, no respons els meus emails, eh?
1000 vegades la teva adaptació que l'original!
Bona aquesta! i ara que el tema està tan de moda...
ai...
*Sànset*
Sí, genial l'adaptació! Per anar rumiant una miqueta...
I a mi que m'havia semblat graciós l'ocellet metàl·lic... :-)
Ei, no direu que com a joguina no és "monu" ;-))
Publica un comentari a l'entrada