pau, desconeguda?

Potser sí, la pau, com a manera de ser i de viure, és una gran desconeguda.

Avui, un nen ha preguntat què vol dir pau.

Un altre li diu,

-Vol dir que no hi ha guerra.

Tot allò que són les grans i petites guerres de cada dia, no volen dir res, per ells.

Costa molt que entenguin que si s'enfaden, si es barallen, si no es respecten, si abandonen algú, si no miren pels altres, si no tenen paciència, si exclouen algú dels jocs o les converses, perden la pau. Costa molt que entenguin que la pau és una mena d'alegria dins d'un mateix que només pot ser-hi si allò que t'envolta és just i bo per la inmensa majoria.

Perquè per ells, el més important és "jo".

I els seus exemples sempre comencen amb "jo". I pel jo ignoren i deixen al llindar de l'horitzó les realitats que els envolten.

Demà "toca", diuen, celebrar el dia de la pau.

I no entenen que, de bon matí, ens mengem un bocinet de pau, que ja hi ha batusses només de començar el dia, fins per tenir un lloc preferent a l'espectacle de la vida. Ai, senyor...