27 de gener 2011

pau, desconeguda?

Potser sí, la pau, com a manera de ser i de viure, és una gran desconeguda.
Avui, un nen ha preguntat què vol dir pau.
Un altre li diu,
-Vol dir que no hi ha guerra.
Tot allò que són les grans i petites guerres de cada dia, no volen dir res, per ells.
Costa molt que entenguin que si s'enfaden, si es barallen, si no es respecten, si abandonen algú, si no miren pels altres, si no tenen paciència, si exclouen algú dels jocs o les converses, perden la pau. Costa molt que entenguin que la pau és una mena d'alegria dins d'un mateix que només pot ser-hi si allò que t'envolta és just i bo per la inmensa majoria.
Perquè per ells, el més important és "jo".
I els seus exemples sempre comencen amb "jo". I pel jo ignoren i deixen al llindar de l'horitzó les realitats que els envolten.
Demà "toca", diuen, celebrar el dia de la pau.
I no entenen que, de bon matí, ens mengem un bocinet de pau, que ja hi ha batusses només de començar el dia, fins per tenir un lloc preferent a l'espectacle de la vida. Ai, senyor...

12 comentaris:

Stel ha dit...

explicar què és la pau, es tant difícil com explicar com és la neu a algú que no l'ha vista mai, amb la dificultat afegida, que nosaltres tampoc l'hem pogut contemplar.

Carme Rosanas ha dit...

Desconeguda, però que molt desconeguda...

Els nens... pobrets! i els grans que els van donant models horrorosos?

Tu saps com, els pretesament adults, es mengen grans queixalades de pau per qualsevol fotesa dins la família, la parella, la feina... què han de fer els nens si intentem ensenyar una cosa i en veuen una altra?

Garbí24 ha dit...

La Pau...qui és la pau?...està bona, no la conec....algú me la presenta

Magda ha dit...

I si només t'ho sembla que no ho entenen? Estic d'acord amb la Carme, de moment, es la seva manera de créixer, segurament, segueixen models, després interioritzaran cada un d'aquests models i els hi tocarà decidir cap a quin estil es decanten. Han tingut sort els teus alumnes et tenen com a model a l'altra banda de la balança. No tinc cap dubte que més d'un si posarà i per pocs que siguin haurà valgut la pena

Joana ha dit...

Una de les paraules més boniques i que no es respecte gaire...

escolanet ha dit...

és curiós que la definició de pau sigui "absència de guerra". No anem bé...

*Sànset*

El porquet ha dit...

Per això confiem en vosaltres, els mestres. Sense oblidar, ai las, el paper dels pares i les famílies.

De ben menuts es queden amb el concepte més simplista de pau (Pau al món) però, amb ensenyament, aniran guanyant conceptes més complexes i interrelacionaran idees i persones.

Anònim ha dit...

La pau és com el pa... passes gana si no en menges!

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nits ha dit...

Pau... que fràgil és aquest concepte i es pot trencar tant ràpid, per no res...
Valoro molt que els mestres ensenyeu aquests valors als nens, els pares i la societat no sé quin coi de valors estem ensenyant,... t'ho valoro de veritat, perquè quan creixes el què has aprés de petit, encara que sembli insignificant per qui ho ensenya, et marca i et guia en qualsevol decisió.
A mi em van marcar molt quan ens feien pensar en conceptes així, o assignatures com filosofia,...quan et fan pensar, perquè sempre es mou alguna cosa dins del cap. I no es mou tant quan sols empolles.

Ànims en aquesta gran tasca!!!

Assumpta ha dit...

Quina reflexió tan bona, Zel!

Els nens, tot sovint volen pregar per la pau i ells tenen claríssim que demanen "perquè no hi hagi allò que veuen per la tele", amb tancs, bombes, ferits...

M'has fet pensar a mi també... La setmana que ve els hi preguntaré senzillament això "Què és la pau"...

Gràcies!! :-)

desencanto ha dit...

Quina intensitat hi ha en aquesta reflexió. Allò més bàsic, què difícil és d'asumir.