16 de gener 2011

"sus labores"

Ara em ve al cap una bajanada.
Jo tinc un passat.
El meu passat inclou un desgraciat matrimoni als 21 anyets amb un fill de militar.
El meu passat inclou una mena d'atordiment mental que va durar un any, fins la primera hòstia, després d'haver, fins i tot, de renunciar al títol de mestra, i acatar, i signar una escritura on deia el meu nom en castellà i "de profesión indefinida", llegiu, "sus labores".
Vaig sortir ràpid de l'atordiment mental, vaig engegar la cosa a dida, em vaig mig enemistar amb la família i vaig aprendre a fer endreça al cap i a la vida. I vaig avorrir per sempre això de sus labores.
.
Aquest fi de setmana, però, he aprofitat el fer les angoixants feines de casa per pensar en allò que realment defineix el que m'agrada, la meva feina de debó. En Joan, d'Anades i Tornades, m'ha enviat un video, que ja havia vist, però que m'ha anat bé recordar.
.
He de prendre decisions. Els meus nanos, per molt que sembro, no acaben de mostrar qui són, i no em vull creure que siguin el que semblen, molt ensinistrats i amb poca empenta, amb desig de "portar-se bé", però amb poc entrenament en el pensament divergent, curiós, i sense gaire noció del que haurien de fer molt a aquesta edat, dir la seva, qüestionar, voler saber el perquè de moltes coses.
.
Demà, els penso sorprendre. Estic disposada a trencar els seus esquemes. O es posen les piles, o es trobaran amb els disbarats més grossos mai vistos, i a veure si, d'una vegada, aprenen a protestar per defensar, si més no, el que saben del cert que és cert. M'he sabut explicar?
.

15 comentaris:

fanal blau ha dit...

Penso que si...:)

Carme Rosanas ha dit...

Sí, molt bé, com m'agradaria veure-us per un foradet, a tu i els teus nens. :)

Garbí24 ha dit...

segur que els anirà bé la lliçó....sempre els ho donem massa mastegat

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

A veure, torna'm a explicar la primera part?.

Sergi ha dit...

Doncs a mi no m'agradaria veure-us per cap foradet, perquè tinc vergonya aliena, i no sé quina en portes de cap. Sé que tens problemes amb algun dels teus fills, però jo no hi crec massa en obligar-los a ser d'una manera que no són. Si no són com tu vols, segur que agradaran a altra gent, en definitiva, tu ets la mare, i tard o d'hora volaran del niu.

Déu n'hi do amb el teu passat, no ho hagués dit mai. Potser això va contribuir a que fossis tan guerrera després, hi ha coses que costen de digerir i ens desperten els instints. Però han de ser situacions reals.

zel ha dit...

Xexu, rei que parlo de l'escola!!!!

Joana ha dit...

Totes tenim un passat i tu ho expliques molt bé.

Kudifamily ha dit...

Osti Zel, deu n'hi dó quin passat!!!
Bufff, no te'l feia!!!
Sort que vas sortir de l'atordiment, sino segur que no estariem gaudint de tu aquí a la catosfera!

Per cert, m'ha passat com a en Xexu: al primer moment he pensat que estaves parlant dels teus fills... Ara ja t'entenc més ;-)

Clidice ha dit...

ah! a l'escola! quin ensurt! per un moment he pensat en els de casa, veig que no he estat l'única, i ja se sap, en aquests casos millor no tocar gran cosa, allò de si està bé, ja està bé, tantes vegades :)

Anònim ha dit...

POBRES ELS QUE NO TENEN PASSAT!!!!!COMPTE AMB EL "NANOS" QUE ELS PARES D'AVUI AL DIA SON MOLT TRIQUI-MIQUIS I ENCARA ET MONTAN UN PARSIFAL.
JUGANT AMB BCN.

sànset i utnoa ha dit...

T’has explicat més que clarament. I no és simplement un problema dels teus “nanos”, és generalitzat. I sembla que ens l’hagin de fotre molt forta perquè espavilem. Potser ens convindria i tot...

*Sànset*

Anònim ha dit...

Acabo de llegir el teu comentari. Molt ben trenat, mot a mot... Jo espero que puguis sortir-te amb la teva... I poder saber si ha estat així, a poc a poc, i com t'ho has manegat!

Una abraçada!

Magda ha dit...

Ja ja ja, saps? jo també em pensava que parlaves dels teus fills i m'he quedat una mica estorada.

Ets una gran mestra!

Jaume Pros ha dit...

Ostres, quina por. Ja explicaràs quina és aquesta que portes de cap!

Filadora ha dit...

I no pots venir al meu poble i fer-nos una classe??
O mira, a males vinc jo soleta i m'assec entre els teus alumnes! (em portaria la cadira eps!)