"sus labores"

Ara em ve al cap una bajanada.

Jo tinc un passat.

El meu passat inclou un desgraciat matrimoni als 21 anyets amb un fill de militar.

El meu passat inclou una mena d'atordiment mental que va durar un any, fins la primera hòstia, després d'haver, fins i tot, de renunciar al títol de mestra, i acatar, i signar una escritura on deia el meu nom en castellà i "de profesión indefinida", llegiu, "sus labores".

Vaig sortir ràpid de l'atordiment mental, vaig engegar la cosa a dida, em vaig mig enemistar amb la família i vaig aprendre a fer endreça al cap i a la vida. I vaig avorrir per sempre això de sus labores.

.

Aquest fi de setmana, però, he aprofitat el fer les angoixants feines de casa per pensar en allò que realment defineix el que m'agrada, la meva feina de debó. En Joan, d'Anades i Tornades, m'ha enviat un video, que ja havia vist, però que m'ha anat bé recordar.

.

He de prendre decisions. Els meus nanos, per molt que sembro, no acaben de mostrar qui són, i no em vull creure que siguin el que semblen, molt ensinistrats i amb poca empenta, amb desig de "portar-se bé", però amb poc entrenament en el pensament divergent, curiós, i sense gaire noció del que haurien de fer molt a aquesta edat, dir la seva, qüestionar, voler saber el perquè de moltes coses.

.

Demà, els penso sorprendre. Estic disposada a trencar els seus esquemes. O es posen les piles, o es trobaran amb els disbarats més grossos mai vistos, i a veure si, d'una vegada, aprenen a protestar per defensar, si més no, el que saben del cert que és cert. M'he sabut explicar?

.