02 de gener 2011

zero (el dia de la gran i col·lectiva felicitat)

Oh, sisplau, quina gran alegria RESPIRA el poble en general i els puristes en particular...
Oh, senyor, quin èxit aquesta llei meravellosa que tothom esperava amb candeletes...
Oh, senyor, quina efectivitat, des d'avui mateix ja funciona una web on pots fer denúncies de forma anònima, va, vinga, a denunciar, camí ideal per donar sortida al cabreig col·lectiu...
Oh, que bé, anirem al bar i respirarem aire sa, net i clar, pur, ben igual que el del carrer, lliure de tot tipus de contaminació (diu un estudi ja vell, que viure a segons quines ciutats equival a fumar dos paquets al dia, però això, és igual, hem aconseguit per fi que el fumador sigui un criminal) Els meus fills al cotxet es van empassar més fum que el del bar quan passejaven pel carrer amb el nas arran dels tubs d'escapament.
Repetiré, sense voler que em perdoneu, que no cal igualar fumador a maleducat / criminal / transgressor... no fumo on no puc i he anat igual al bar a fer un tallat, però això, ho trobo com allò del gran germà. És absolutament inmoral que se'ns tracti com apestats, si fem quelcom com fumar on es pot. Em nego a que m'assenyalin amb el dit. M'hi nego, quan hi ha tants animals que corren i campen lliurement, i han fet veritables massacres col·lectives.
I mentrestant, quina llei prohibeix el vergonyós delicte financer, bancari, empresarial, l'extorsió dels darrers "esclaus" de la plantació? Vergonya, vergonya i més vergonya.

7 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

I respirarem junts, en l'alè dels nostres descendents que: no ho dubtis amiga zel viuran allò que nosaltres vollem viure, que els nostres avis van somiar.

Una abraçada i bon any!

fanal blau ha dit...

zel,

a mi també m'emprenya la prohibició; crec que aquesta està, molt probablement, mal plantejada.
Com a fumadora empedreïda, et diré que la trobo exegerada, però no em preocupa. Ben mirat, hauria de deixar de fumar JA!
Em preocupa que es passin i ens passem els dies prohibint, em preocupa que vulguin acaparar atencions en algunes mirades, per fer-nos invidents en altres.

Un petó i una abraçada!

garbi24 ha dit...

la llei està molt ben pensada per distreure el personal....però per poca cosa més....
Quina democràcia tan encertada que tenim.

sànset i utnoa ha dit...

Jo des d'any nou estic acollonit. Sóc fumador i sóc català. El TC se'm llençarà a sobre...

*Sànset*

Elfreelang ha dit...

Doncs com que sóc tossuda ara més que mai res de plantejar-se deixar de fumar! suggereixo que es prohibeixin els guanys dels bancs l'IRPF, les rebaixes de sou i les pujades dels productes bàsics!

iaiapunkarra ha dit...

Diuen que diumenge ja hi va haver denúncies per fumar a l'aire lliure en llocs on ara està prohibit. Em pregunto quin tipus de persones deuen ser aquestes que estan a l'aguait de tot per anar a denunciar a algú que ni li va ni li ve. Després no m'estranya que a un se li inflin els collons i acabi treient l'escopeta de caça.

Josep B. ha dit...

Ho sento, sé que alguns fumadors sou complidors de mena, però puc constatar que, d'ençà que els bars podien optar a no deixar fumar, no podies anar a fer un cafè sense sortir fent la mateixa pudor que quan tornaves a les set de la matinada d'una festa, que entrar o sortir d'un centre comercial era, potser encara ho és, un suplici pel nas.

Sóc ex-fumador i sempre havia consentit que es fumés al meu costat després de deixar-ho, però aquests dos anys de mitja prohibició m'han fet canviar, aplaudeixo i dono suport en aquesta llei.

Sé que el meu fill (21 anys) es va passar molts fums dels cotxes, potser menys que jo perquè no hi havien tants, però sé que la meva filla (5 anys) s'empassa molts menys; a cada cotxe que he tingut el nivell de contaminació ha estat més baix i cada vegada faig servir més el transport públic, sempre que és possible. Crec que són dos temes que no es poden, no es deuen, comparar.