antiga

Sona una música, típica de pel·lícula dels 80, una nòria de fira de poble roda a un ritme de vertígen, es barregen les riallades de les mosses jovenetes amb el xicot barbamec... aprofiten per arrapar-se al coll del noi, que alimenta el seu ego de mascle, i li creix a l'entrecuix.

.

Prop de les barraques, el tir, les pomes de sucre i el coco tallat a bocins allargats, una rotllana de pillets beuen cervesa, es vanten d'homenets trempats, en el sentit més mascle de la paraula... miren les noies amb ulls botits de mam i desig, valents només perquè són molts, i ja se sap, el rol obliga.

.

Una noieta rossa, seu indolent prop d'una caixa d'endolls, mentre una dona més granada la convida a deixar-se seduir, la festa i els nois són cosa d'ara o mai. Deu ser la seva primera festa sola, prop del mar, i, paradoxalment, el seu neguit és allò que més esperona els nois.

.

Sobtadament, entre més beures i xivarri, el primer gallet fa l'intent de grapejar-la, i, justament el no d'ella, encega el noi que s'abraona ferotge estripant roba, mossegant mentre babeja.

.

Entre sorolls de festa, crits de falsa alegria i de por fingida, hi ha udols, laments ferits, la noia resisteix com pot les embestides... la càmera fa un gir, i la donota gran, besa la noia als llavis, només per ser partícep d'un plaer que no tindrà, i que fereix a l'altra. Perduda enmig de cossos i braços, només es veuen de tant en tant, uns ulls grossos i blaus, perduts per sempre més, i ja no sent, ni veu ni és.

.

Hi ha herències horribles, que, vistes a la tele, volen passar per art.