M’he llevat com cada dia. He decidit fer mitja vaga i no m’he canviat de roba. Què coi, dia de la dona? Doncs la dona (jo)no es pinta, no es muda, només es renta...d’això...el que convé i prou. Apa. La dona (jo) va a l’escola, i passa una hora compartint xerrada profitosa i divertida amb les nenes i els nens. La dona (jo) té una recompensa, les abraçades d’abans d’anar al pati, i les visites diàries que em venen a fer els meus ex que ja fan tercer.
La dona (jo), es permet deixar els nanos sols (els he demanat complicitat) esperant el profe de música que sistemàticament arriba deu ( o més) minuts tard, doncs avui, que espavili, ja li fe fet molts regals.
He gaudit d’havent dinat a l’hora dels contes, n’he explicat un de japonès molt dolç i tendre, i estem preparant el petit teatre de sant Jordi.
I a la tarda, no sé ni com, ni perquè, fent mates, va un i em diu, tot rialler,
-Roser, saps? M’encanten aquestes feines!
Un petit cor de “a mi també!” s’ha ajuntat a la festa. Em fan la pilota? Psèèèè...
No els he dit que a mi no m’agraden les mates, que sóc de lletres, d’art, de natura i de vida que es toca, es veu i es gaudeix, que no he trobat el què a les mates. D’acord, sí, m’esforço i crec que ells es cruen que m’encanten...
I ara, escolto el futbol. I segueixo les converses virtuals al feisbuk de la tdp d’en Puyal, divertit, divertit!
(Rectifico, l'Arsenal empata, ja tanco la ràdio).
M’encanta ser dona, però he de reconéixer que, malgrat tot, sóc una dona privilegiada. Sé que moltes no poden dir el mateix...
(Rectificació final, hem guanyat! 3 a 1! I la cagueta sense mirar-ho!)
16 comentaris:
Et felicito! Ei! I, tot i que no he pugut entendre les mates a partir d'un cert punt, s'ha de reconèixer que no deixen de ser fascinants, abstracció pura i dura però que són el llenguatge de tot ja que tot és matemàtic. ;-)
jo també et felicito! i per cert m'agraden aquest títols de post tant llargs que fas! quin patir zel el barça....però ja ha guanyat!
felicitats per sentir-te afortunada i ser dona........però una mica cagueta si eh.....
Visca el barça....ara tocarà escoltar al MOU
Tranquil·la que el Barça ha guanyat, Per cert no era avui el dia que tocava ser totes les dones a la llotja? O potser la foto d'avui la volien per "ells"?
Un dia com un altre a la vida de la dona treballadora. A veure si aconseguiu que eliminin aquest dia ja, que no us fa justícia.
I és clar que hem guanyat!! hehehe :-))
A mi m'encantes tu!! que eres "de lletres, d’art, de natura i de vida que es toca, es veu i es gaudeix" i sempre estàs lluitant, encara que canse...i saps agrair allò bo que la vida et dóna.
Ah...! Però era el teu dia? Creia que feies setmana blanca permanent... ;.-))
Dia de la Dona?, no! Dona i treballadora!!
Que mentre guanyem menys i penquem més, no hi ha igualtat.
Si tot anara com toca, no necessitaríem un dia. El dia que no faja falta recordar que som iguals serà quan toque celebrar-ho!
I el Barça, ens ha fet patir però al final s'hem emportat l'alegria!!
Com que no t'agraden les mates??!!!! ja ja ja! Un dia fantàstic aquest que expliques.
Està bé saber valorar les coses que tenim.
Zel, el "joc del píxel" és un montatge que hem organitzat a partir de la idea que em segrestraven i en lloc d'alliberar-me, s'iniciava una invasió de píxels. La participació en aquest joc virtual és lliure, i es tracta que cadascú vagi afegint-se, explicant que li han pixelat el bloc i seguint la conya. Se suposa que abans de la mitjanit la "resistència" vencerà :)
Veig que el teu blog està bé... no està pixelitzat.
Està igual que ahir que ja vaig llegir aquest post.
Jo això de no pintar-me i no mudar-me ho faig cada dia... no se m'havia acudit mai que faig mitja vaga. Em canvio, això sí i em rento també.
Potser et diuen que els agraden aquestes feines per animar-te... saben que no t'agraden les mates... i així si a ells els agraden, tu estaràs contenta... Je, je,je... és broma, però són tan macos, a vegades.
Jo tenia un nen (li feia de psicòloga) de 7 anys, que sempre, sempre em captava qualsevol mínima preocupació o tristesa. I m'ho deia i em preguntava i volia fer-me de psicòleg ell a mi. Moníssim! Vull dir que tot és possible.
I si som dones privilegiades... jo sempre n'he estat conscient. Moltes no poden dir el mateix. Moltes.
una abraçada, Zel, bonica!
LEBLANSKY... I TANT QUE VENCERÀ LA RESISTÈNCIA! JE, JE, JE
Leblansky...encara ets viu...i parles amb coherència...
Necessito l'antipíxel aquest, ja! Ho he provat amb Fairy, Netol i Mr. Propper i la pantalla no xuta!
Publica un comentari a l'entrada