19 de març 2011

No pot ser

Que tot s'hagi d'arreglar amb guerres, amb armes, amb la força de la por i del més fort, si fem una mirada al món, el que domina són els morts...
.
Si sabéssiu...els nens petits, ja no s'espanten quan senten la paraula guerra...
.
Que malament ho estem fent!

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo vaig pensant això mateix... no pot ser.

No hi ha d'haver una altra manera?

Jo no la sé pas, però em sembla saber que això és un error. Una guerra saps quan comença i no saps mai quan acaba. Acaba fent mal als mateixos que pretesament esvolien protegir...

Em sobrepassa tot, tant!

zel ha dit...

Ai Carme, els humans som tan impredecibles...

_MeiA_ ha dit...

Doncs si, ho miren per les notícies com si fos la cosa més normal del món. Que trist...

Helena Bonals ha dit...

A mi el que m'angoixa són les guerres "necessàries", com quan calia treure Hitler del mig. Sembla que no és tot blanc o negre, i que no es pot estar contra les guerres en bloc, encara que ho voldríem.

Jordi Vàzquez ha dit...

De moment el segle XXI ha començat molt més violent que el segle XX...que va ser el més violent de la història!

Sergi ha dit...

Ja fa temps que estem immunitzats davant de les desgràcies, ens hi acostumen tant que no ens estoven el cor. Els nens d'avui en dia neixen vacunats, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta és la desgràcia del nostre món, ja no som sensibles a coses que ens haurien d'aterrir. Per això som capaços de tot. En el mal sentit, ho dic.

Garbí24 ha dit...

guerra = a diners, està tot dit. Existim fins que quatre cabrons ho decideixen, és molt trist però estem a les seves mans

rits ha dit...

molt trist. No n'aprenem mai. Però cal posar-hi esperança en els menuts i no donar-los per immunitzats al dolor. Al contrari, hem de pensar que ells podran canviar el món.

Metadiègesi fantàstica ha dit...

Tot són diners... i poder...

i els més petits, que ara no fan res de dolent, son els que sortiràn més mal parats de tot això, els nostres fills no podran gaudir del món que van gaudir els nostres pares... perquè nosaltres tampoc podem dir que l'estem gaudint massa, amb tots els problemes polítics, ambientals, socials etc que hi ha arreu del món!

Això és l'exemple més gran d'egoïsme, penso jo, ja que els humans actuen pensant amb el que els va millor aquell moment, i no amb el que serà millor a la llarga per als nostres fills. Tant de bo ells siguen més llests que nosaltres i puguin reparar tot el mal que la generació actual està fent.

Arribarà un moment que les pelis de la fi del món s'arrambaran bastant a la situació global real...

i el pitjor és que ningú reacciona!

(ja m'he quedat mig a gust!! :P)