arriba Tànatos,
no et deixis enganyar pel seu tacte suau,
manyac assassí, silenciós, hipnòtic...
corre, vine,
encara no tindrem temps
de tancar la porta...
el verí ha arribat amb vestit de mudar
i promeses buides...
ens queda poc temps per redreçar
tants viaranys malmesos
les mentides i els bruels que vindran
de tancar la porta...
el verí ha arribat amb vestit de mudar
i promeses buides...
ens queda poc temps per redreçar
tants viaranys malmesos
les mentides i els bruels que vindran
els sentirem forts i clars
serà un carnaval de somriures torçats
serà un carnaval de somriures torçats
pel dolor amarg
dels més sagnants que es recorden
dels més sagnants que es recorden
(adaptació d'un senzill poema del 2007)
2 comentaris:
No em parlis de Tànatos, parla'm d'Eros!
Deixa de lamentar-te que tu no ets una ploranera, deixa aquest estat de cabreig permanent dels últims dies!
Tu vals molt més i no pots caure en aquestes trampes del desànim.
Analitza, pensa, cerca nous camins i segueix la teva lluita pel que estimes.
Però ... no em parlis de Tànatos, parla'm d'Eros.
Bona nit Zel.
Anims, noia, que el pou es fondo i costa de sortir amb garanties, però si perds la voluntat... restaràs per sempre allí dins.no 'encongexis i lluita... el plor només neteja els ulls. Anton.
Publica un comentari a l'entrada