01 de juny 2011

ara que hi penso...sóc massoca!

Collons, amb el sou de baixa, treballant hores i hores a l'escola i a casa, qui em mana a mi, córrer pel poble a participar en totes les activitats, que si Museu, que si teatre, ballar sardanes perquè n'aprenguin, convidar els pares i mares a fer coses a la classe, recitar poesia amb els nens per l'any Maragall, anar a fer tallers a la platgeta, sortir a muntanya a perdre'ns entre flors, preparar disfresses i ball i ensenyar-los a ballar pel festival de fi de curs, i encara per postres, dilluns que ve marxar de colònies? i No ens oblidéssim del currículum prescriptiu, que ens maten!

Ja ho sé, no m'ho mana ningú, per això, sóc massoca... però...quan no disfruti plego, i darrerament... Passa que m'emprenyo per no saber prendre-m'ho com d'altres, de tranqui...

11 comentaris:

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Quan les coses és fan amb il.lusió...és molt difícil agafar-s'ho de tranqui...al menys si tens sang...i sí, quan no disfrutis...plega... els que gaudim de la feina, sempre en trobem :).
Una abraçada.

òscar ha dit...

Aquesta tipus d’hiperactivitat només respon a una cosa: passió. És una sort, per molt cansada que acabis.

Yáiza ha dit...

Fiu! Bé, en aquesta vida hi ha un cert tipus de coses que només es poden fer per amor a l'art, perquè fer-les per peles... no seria ni bo, ni maco. Així que quan l'amor s'acaba, doncs fora i "a otra cosa". Veig que això ho tens molt clar, i ja fas bé! Mentre en gaudeixis, endavant. I quan no sigui així, plega tranquil·la que ja t'agafarà el relleu algú altre.
Sort!

Anònim ha dit...

SI UN DIA LA VIDA ET FA DIR PROU...VEURES QUINA ANYORANÇA¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA.

El porquet ha dit...

Si et serveix de consol jo tot sovint m'emmerdo em mil històries i després estic dies penedint-me d'haver-me liat tant i amb tantes coses i a punt de deixar-les. Algunes finalment les acabo deixant per la meva salut mental i física, però sempre que puc trec aquell petit punt d'orgull per a arribar a tot!

Ferran ha dit...

N'hi ha que vam néixer amb les piles a tope i noia, sembla que no s'esgotin, eh? :) Ja que t'hi poses, gaudeix-ho molt.

Clidice ha dit...

Nena, n'hi ha unes quantes que no sabem dir mai que no. Només espero que el dia que aparegui el Bruce i em digui "'nem?" no se m'acudeixi dir que no ;)

Ànims, que la feina la fan els cansats! :)

Aris ha dit...

jo soc pare delegat i estic fart, tot el dia fent activitats, que si la festa de fi de curs, que si un taller de comic, tinc ganes de que acabi el curs!

iaiapunkarra ha dit...

I sort que el seu poble no ha de patir les xefles tipus festa de l'anxova, les arrels del vi (aquesta se la van treure de la màniga), el Pixumvirat, la festa de la sal, la fira del peix podrit... Que sinó ja la veig visitant-la al psiquiàtric de Salt!

garbi24 ha dit...

nena...tothom és com el deu que l'ha parit.

Assumpta ha dit...

Això no és ser massoca, això és una sort, noia... una autèntica sort. Gaudeix-ne a tope, gaudeix de cada taller, de cada sardana, de cada poema, de cada flor!!! :-))

T'ho diu una que es passa hores asseguda a la cadira.