Què me'n diríeu? Si ja està tot dit, o fet, o pensat o oblidat, o viscut, què fem aquí trencant-nos les banyes per no dir res de nou?
Si ja està tot dit, si res podem fer o res del que fem/fan ens porta a nous camins, què coi estem per ací perdent hores i guanyant amics/enemics?
Un tren sense aturades. Ni els baixadors antics serveixen per tornar a passats inhòspits o futurs desitjats, per tant, ni ells ni nosaltres ens podem desempellegar dels indesitjables, contraris com som en allò que volem.
I si està tot dit, i alhora tot està per fer, què faig/fem dient tant? Fem més, sí, volem fer més. Però no ens deixen. Lligats com ases a la sínia, tapats els ulls a banda i banda per no veure res més que el camí trescat mantes vegades, rondino/rondinem, però seguim, endavant, sense saber veure que anem enrere. Pitjor encara, sí que sabem que anem enrere, però ens han tret la marxa endavant.
Volem més, però no trobem la manera, i anem dient, garlant, xerrant, confessant, explicant, criticant, cridant, pontificant, ensinistrant amb paraules que no sé si ens duen enlloc.
6 comentaris:
Nosaltres sóm això...el dit i el fet, el pensat i l'oblidat...i també el que no hem dit ni fet...i fins i tot el que no imaginem...trballem doncs per descobrir el jo que encarà te que sortir...salud Zel ;)
és més fàcil que estigui tot dit que tot fet.. però per anar endavant cal diàleg..
i amb l'emoció també s'avança molt, però no sabem cap a on..
la teva sensació la comparteixo sovint!
Voltem com la sínia, és clar. O com les mules en la batuda.
Avui estem pessimist, ja ho veig.
Ja està tot dit....potser si, però no hi ha res fet bé.
Zel em resisteixo a fer voltes a la sínia...és l'hora de fer !!
Publica un comentari a l'entrada