26 de juliol 2011

podeu ajudar-me a decidir?

De la feina faig vacances, però no pas vacances mentals. Per molt que m'aconsellin...



-va, desconnecta, relaxa't, carrega piles, que tornaràs amb més empenta...!!!-



doncs això, que em sembla que no puc acabar de fer-ho mai.






I no em sap greu, eh? que no em queixo, m'agrada ser mestra, cosa més sentida (fa de presumptuosa?) que dir fer de mestra. Ho dic de cor, m'agrada ser-ho i poder-ho ser de la millor manera possible. Que l'esguerro? Segur, moltes vegades. Però fins que el cos i el cap aguanti, penso, intento, provo com redireccionar una micona el tarannà cada vegada més estès que mostren (i carreguen sense ser-ne conscients) els infants, ja de ben petits, a la seva motxilla personal. Una motxilla carregada de molts dons i poques lluites. Sé que no es pot generalitzar, per desgràcia la fractura entre aquests i els qui hi duen moltes penes cada vegada és més àmplia.



Però jo treballo en un indret on encara es viu prou bé, on encara hi ha moltes famílies que no han caigut de l'escambell, on encara molts poden donar capricis als fills. Hi ha pares i mares que em miraran malament si llegeixen això, però no em fa cap vergonya dir-los que no cal fer créixer un fill convençut que és el príncep de la casa, els van al darrere, amatents a qualsevol senyal que la criatura faci. Qualsevol ai, un obrir la boca, és sufucient per fer que l'adult deixi el que fa o la conversa que manté i la criatura no hagi d'esperar mai.




Hi ha una nova fornada de pares que han sentit molt que no s'està/s'estava? prou pels nens i nenes, i actuen com "quasi majordoms" dels seus fills, regalant molts afalacs, massa i gratuits, fins i tot quan el que els nens fan és el que han de fer per nassos, que no és cap mèrit vestir-se sol al matí, coi. Així és que, cada nova conquesta en saber o en saber fer dels reietons, s'acompanya d'una mena de festa familiar amb aplaudiments i lloances a dojo, sense límit. (Alguns, em sembla que si poguessin ho publicarien al diari, mira, ja es dutxa sol!)



No us penseu que exagero. Jo sóc de mena afectuosa i tendeixo també a lloar el que la mainada aconsegueixen fer amb esforç, encara que el resultat sigui un desastre, però si el desastre és menys desatrós que el d'ahir, doncs apa, endavant!




No sé si els farà mal. De fet m'ho pensaré bé i m'agradaria que em donéssiu la vostra opinió. La meva estimada Sargantana, em va regalar aquest video, que no coneixia. Crec, i ho estic polint i preparant, i pensant pros i contres i madurant... però estic gairebé decidida a passar-lo a la classe. Poc a poquet, a bocins, reflexionant junts, però em sembla que els convé. Ja em direu què...













17 comentaris:

Joana ha dit...

És difícil donar consells, però crec que ets una dona amb bon criteri, faràs el millor, ben segur.
A mi també em costa, i molt, deixar de pensar en la feina.

Sergi ha dit...

El vídeo és preciós, tot un exemple de superació i de com demostrar a algú que tots podem fer moltes més coses de les que pensem, encara que ho tinguem tot en contra. Emocionant el moment en que el nen amb crosses l'abraça i la mare li dóna les gràcies.

Respecte a ensenyar-lo a classe, la importància de que captin alguna cosa estarà en les paraules que tu hi posis per acompanyar el vídeo, per si sol no crec que tingui un missatge que arribi als nens. Això obre un altre debat, que és fins a quin punt l'educador ha d'influir en la canalla. Estic segur que vols que siguin persones de bé, però hi ha certs valors que s'aprenen a casa, o hauria de ser així. Potser s'hi pot fer alguna cosa, però s'ha de fer?

zel ha dit...

Joana, és que és dur, però molt "motivador", crec... ara. és dur!

Xexu, el debat que dius el compartiria amb gust, però, saps què passa? A l'edat que jo els tinc, entre els cinc i els vuit cap a nou, i sent "tutora", vol dir que passo moltes hores amb ells i sempre penso que no hem de deixar de fer res pensant que és cosa de casa, perquè a l'escola passen molt temps i cal aprofitar-lo en tots els àmbits possibles!

i de vegades, els nens donen "lliçó" als pares!

novesflors ha dit...

El vídeo em sembla fantàstic per a posar-lo a classe i comentar-lo en tutoria. Està ple de valors: l'esforç personal, cadascú ha de trobar el propi camí, una actitud positiva i solidària davant la vida... L'única pega que hi trobe és que els teus alumnes són molt petits, crec que del vídeo aquest se'n podria traure més profit amb alumnes de 10 o 12 anys.

Mr. Aris ha dit...

que bo que es aquest video, els hi pots passar...potser acabarant plorant, potser no entendrant res, però crec que la lliço que dona es molt maca...

Elfreelang ha dit...

Ara no tinc temps me'l miraré després...et diré una cosa que potser sembla estranya, a mi em va sobtar, la sobreprotecció es considera un maltractament! cert. quan sobreprotegim estem donant el missatge de tu no serveixes, tu no ets res sense mi, i a més no donem cap eina, cap ,que faci que es pugui créixer...és per reflexionar...

Barcelona m'enamora ha dit...

Quin video tan emotiu!! Una bona lliço, no hi ha més límits que els que nosaltres acceptem per nosaltres mateixos. I quantes vegades a la primera de canvi ja ens donem per vençuts, dient que no podem, que nosaltres no...La valentia és la millor de les virtuds, la que fa que no ens quedem lamentant-nos constament pel que no tenim i pel que no som i disfrutem de tot el que sí que volem i creiem que podem fer. Preciós.

A mi em sembla que als nens els pot agradar i que els pot fer entendre molt bé que han de lluitar i mai resignar-se....ara, fins al final és un video trist i un pèl dur, sobretot quan cau a l'aigua, que fa patir força...

Garbí24 ha dit...

el video és molt bo...però ensenyar-lo a classe dependrà molt de l'edat dels alumnes, doncs jo crec que es molt fort per depen de quines edats

Elfreelang ha dit...

Torno amb el vídeo vist....impactant, noble, bell preciós..encar que els teus alumnes siguin petits es poden quedar amb l'essencial, els nens, tu ja ho saps, són ben capaços d'entendre les coses , potser les captaran amb les emocions , ara bé zel si pots jo el passaria en una reunió de pares i mares!!!

zel ha dit...

Gràcies a tots, i sí, és cert que són petits...però també ho són per les animalades de la tele, no us sembla? La idea, Elfri, m'ha semblat molt bona, en una reunió de pares!

zel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tanhäuser ha dit...

Ser mestre és una vocació, no només una feina.
El teu criteri, la teva experiència i la idoneïtat en el moment en que ho facis, seran els que millor t'aconsellaran.

Petonets

mestreta ha dit...

Encara no he vist el vídeo, però he llegit això i he pensat en el teu post:
http://mestres.ara.cat/blogedu21/2011/07/22/el-moment-de-pensar/

yraya ha dit...

És preciós!
Segons l'edat que tinguin i amb bon argument, (cosa que no dubto en tu) em sembla bé.
Zel estem de vacances; et recordes?
una abraçada

Josep ha dit...

Això ho vivim nosaltres com avis. Si volem ser avis, d'aquells que ensenyaven als seus néts, educació, sacrifici, respecte, i tots els valors que ja s'han quedat pel camí, ho tenim una mica difícil. Zel,et pots creure que quan anem a buscar a la nostra néta gran, que ja té 6 anys, només som dos avis que a la sortida del "cole" el primer que preguntem:"T'has portat bé?", O "que has estudiat aquesta tarda? ". els altres, els pares que dius tu –que son la majoria: " que ho has passat bé?", “Ha estat divertida la classe?”
Zel, que vols que expliqui, que tu no sàpigues, oi? Em fot que un nen en un poble no pugui anar a peu des de qualsevol punt del poble fins a casa. "Es cansa, diuen els pares". Seria tot molt llarg i estem de vacances...
El vídeo és genial, caldria passar-ho a les escoles,com la pel•lícula de "La llengua de les papallones" o "El club dels poetes morts"
Una abraçada, mestra

Josep ha dit...

Zel, després d'haver llegit l'opinió de tots els companys dic que m'han agradat molt, jo opino que és una pel•lícula d'ensenyament total, (t'enviaré un altre vídeo que vaig veure d'aquest senyor). No se a partir de quina edat un nen pot comprendre aquestes lliçons. Però bé que veuen des de ben petits les coses dels telenotícies

Josep ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=8ssGEAMMsxE&feature=related

Salutacions