recordo fa dos dies, quan érem a mar perdudes a la boira... i així em sento, perduda enmig d'una bogeria que no sé ni explicar...
avui els diaris van plens de la fi de Gadafi, però no saben ben bé on és...
ens omplen de primaveres viscudes al món àrab, quan sabem que el que hi ha realment són pilons de morts, (segons l'interès que bufi d'una banda o d'una altra)... mentre tinguem carnassa per no deixar-nos veure que ens foten els drets, i planegen de manera totalment barroera, amb traició i per l'esquena, la reforma de la constitució, just per allà on no cal, per tancar-nos més en la gàbia dels despropòsits... i no diuen res, callen els qui haurien de cridar i defensar el que ens prometeren...
tot plegat, una grandíssima m
6 comentaris:
La reforma constitucional... si la tenen de dura la cara... ja la tornarem a tenir. Preparem-nos!
Tan que l'han defensada per altres coses i mira ara. Casposos.
I deien que era intocable...la constitució...i ara s'ho volen ventilar en un tres i no res i d'esquena al poble, com sempre, m'ensumo una gran i permanent excusa per liquidar i ofegar definitivament Catalunya....
Amb el Gadaffi fins fa poc hi festejaven governants de tot el món, els de l'Espanya també ....i si canviem de tema i anem al món futboler ....la boira es fa igual d'espessa ....
Constinuació de las Leyes Fundamentales del Reino.
com sempre la història es repeteix...vull dir la de Gadafi, que s'assembla a la del Sadam Hussein...aqui per això sembla que els americans han apres la lliçó i només bombardejant...
En quan a la constitució, servira d'excusa per ratallar-nos
Es veritat. Pero que llance al primera pedra?
Publica un comentari a l'entrada