He volgut acompanyar aquest escrit de felicitació amb aquesta mirada dolça, perquè la Roser, a través del seu blog, ha estat això: una mirada atenta i incisiva, però dolça, a la realitat i al món.
Jo ho resumiria amb una sola idea: Ara mateix és, des de fa quatre anys, l'espai per als indignats i per a la indignació. Ja veieu, uns quants anys abans que nasqués aquest col·lectiu!
És la veu de la indignació i la veu dolça que educa els nostres fills. Un cóctel tan irresistible com una mirada dolça.
Que per molts anys segueixis amb aquesta empenta i amb la valentia de dir les coses pel seu nom!
Víctor Pàmies i Riudor
[Raons que rimen]
3 comentaris:
Caram, moltes gràcies, però Víctor, havies de tirar-me floretes? Coi, ja pots fer el que vulguis aquí, he volgut durant aquest temps que casa meva sigui casa vostra... cosa que mai aconseguirem dels manaires! Un petonàs!
Zel moltes felicitats! ei que es tracta d'entrar i escriure el que vulguem? que maco l'escrit del víctor! ei si vols el meu mail et poso els dels blocs , no sigui que la liem que en tinc un munt i amb el de la xtec nanai...mira és dubtemetodic@gmail.com com que el bloc és si dubto és que sóc del Descartes el nom del mail també jejeje moltes moltes felicitats Zel!
Publica un comentari a l'entrada