És la meda a la seva banda més a l'est, a cobert de les onades. I els reis d'avui, amb el fons una mica remenat majoritàriament eren oblades.
M'encanta fer això, tub, ulleres ia badar, ara has de vigilar de no topar amb els submarinistes aprenents, i més jo que sóc força novella en això de l'esnorquel!
Zel·lebro que estiguessis al setè Zel... Quin blau! Gràcies pels comentaris a les meves ruqueries, lo del Tibau és molt bo. Et recomano vivament el diccionari del Coll ( dels Tip i Coll), fa petar de riure!!
12 comentaris:
Quin gustet... nena que bé!
Aix... el riure no ha quedat al comentari, però m'ha fet molta gràcia la teva definició visual.
:)
Bon ofici.
dona! més aviat dofizel :)
Osti, l'EsZel Williams. ;)
Quina fondària!.
Ho dic per el color de l´aigua.
La Meda?, la Foradada?.
I quins peixitus has vist?
És la meda a la seva banda més a l'est, a cobert de les onades. I els reis d'avui, amb el fons una mica remenat majoritàriament eren oblades.
M'encanta fer això, tub, ulleres ia badar, ara has de vigilar de no topar amb els submarinistes aprenents, i més jo que sóc força novella en això de l'esnorquel!
Cal persistir! Quin plaer per favorrrr.
Ben fet!
però tot allò que es pot fer sense boira, s'ha de provar abans de que escampi...
Zel·lebro que estiguessis al setè Zel... Quin blau!
Gràcies pels comentaris a les meves ruqueries, lo del Tibau és molt bo. Et recomano vivament el diccionari del Coll ( dels Tip i Coll), fa petar de riure!!
aprofita els darrers dies!!!!
no se a quin blog visitar-te...
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada