blindada per la raó

Estic tan, però tan espantada, que ja veieu, ni d'escriure tinc esma.

Estem inmersos en un vòrtex tan horrible, que no crec que sapiguem ni poguem aturar el xuclador.

I s'acosta el 20 N. Qui votarem? Està clar, cap dels majoritaris. Cap, si és que volem que hi hagi diferents veus, ni que siguin poques, al govern colonitzador.

Aquest país nostre mai havia estat com ara, vaja, ens cal recular al franquisme per tenir una situació de l'ai al cor semblant a aquesta.

I tot amb la suposada bandera de la democràcia, vaja quina punyetera merda. No es podia tocar la constitució i la toquen per fotre'ns. I per reblar el clau, la destralada de la llengua. Mai un cop de destral havia anat tan directe al cor d'un país, limitar la llengua, assetjar-nos, amenaçar-nos, prohibir-nos, però que s'han cregut els grans fills de puta?

Jo tinc una llengua i un país, i mal que em fotin al carrer, no deixaré d'explicar-me, comunicar-me, educar i ensenyar com sé i penso, en català. Tot el que siguin d'altres llengües per aprendre, les respectaré i compliré amb els horaris, els que pertoquen a les segones llengües. I prou. I massa, que al carrer, sobretot als llocs grans, ja domina el castellà. Castellà, que no espanyol.

I que no em vinguin amb les hòsties de la comunicació, sisplau. Amb els blablabla de que el que cal és entendre's. Prou que els entenem. Cal que ara ens entenguin a nosaltres. Ja n'hi ha prou d'abaixar el cap. Ja n'hi ha prou de tanta bajanada unionista. A veure com actua aquest govern que va prometre que ara sí que sortiríem de tots els pous. De moment, ja sabem amb qui han pactat, i ara els han donat pel sac. N'aprendran?