La mare, embarassada i preciosa, amanyaga el fill que serà el gran, mentre l'abriga amb una tovallola. El nen deu tenir uns 5 o 6 anyets, és bufó i es veu tranquil.
La mare l'abraça i el nen li demana que li expliqui un conte.
La mare comença i jo, de fet, m'esforço per escoltar i entendre, quan m'adono que li està explicant la Caputxeta Vermella. Vaja, un clàssic, així que gairebé desconnecto, fins que...
-Mira, Caputxeta, tu vas per aquest camí i jo per l'altre -li diu el llop, però l'enganya, li diu que passi pel camí més llarg...
-i no té això del papa, el gepeesse?
-........no, Ferran, això era fa molt temps! Doncs és clar, el llop arriba primer a ca l'àvia i entra sense que ella...
-i no tenia l'alarma posada?
-........no, és que era fa moooooooooooolts anys, Ferran, no hi havia alarmes!
-que burros mama!
-........doncs, això que l'àvia s'amaga a l'armari i el llop es posa la camisa de dormir de l'àvia i el gorro i es tapa fins...
-l'àvia portava un gorro per dormir?
-Sí! abans en duien! I arriba la Caputxeta i li diu, àvia, quina veu tan ronca que tens!
-No pot ser que no vegi que és un llop, i a més un llop no es posa al llit, un gos potser sí!
La mama ha quedat tan cansada que ha acabat cridant el pare que acabés d'explicar-li el conte!
11 comentaris:
Un conte molt divertit, el teu!
je, je, je... a veure si haurem d'arraconar els clàssics! per esgotament!
Jajajaja, segur que acabarem així amb els nens que pugen.
Els nens tenen una lògica demolidora. Fins i tot les seues fabulacions més inversemblants són d'arrel cartesiana. Com diu Carme potser els tindrem que reconvertir, fer-les un ERE, expedient de regulació d'encanteris o quelcom semblant.
Mireu, jo és que quan els explico contes ja miro de posar-hi un polzet d'actualitat, que si no ho faig n'hi ha que no els entenen!
Genial! Aquests nens d'avui en dia saben massa tecnologia ... però potser els falta una mica d'imaginació.
Bona nit Zel.
Molt divertit. I molt real. Te raó en Pere
amb això de la tecnologia i la imaginació.
Fins aviat Zel!
Això demostra que els nens i les nenes d'ara en saben molt més de la vida que els d'abans!
Jjajaajjaja!! Què bo!!! El GPS! Jajjaja!!! Suposo que per ells és encara un món molt més llunyà que per a nosaltres.
si es que la caputxeta ja necessita la versió 2.0
És fascinant escoltar per primera vegada el conte de la Caputxeta Vermella!I són fascinants les preguntes radiants dels infants.
Llàstima que la mare no vegi l'infant i les seves preguntes com un fil d'aigua fresca, llàstima que la mare es cansi i li manqui
infantesa, llàstima que la mare llenci la tovallola tan aviat...
Zorbàs (el grec)l'home que es conserva infant veu les coses, cada dia, per primera vegada. És talment com un infant de preguntes radiants (amb dring!)!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Ostres que bo! Doncs no sé què em trobaré quan em toqui a mi explicar contes als meus fills... posa que queden 15 anys perquè en tingui un de 5... Mare meva! Segur que també em surt buscarraons!
Publica un comentari a l'entrada