els inicis, primer pinto de blanc la super guardiola de terrissa, i començo a potinejar...
m'estalvio les taques a terra, als diaris, i les pifiades, finalment, és així d'una banda...
he d'arreglar l'esquerda que comunica el sol i el sòl...(per comparar el tamany, mireu el plat que em feia de paleta, això ahir a la nit fins a les tantes...)
i això és el darrere, o el que sigui...entremig hi ha prat i floretes... (ara sí, pinto ous d'estruç i també guardioles! ja puc obrir botiga de rampoines)
(No sé si la trencaran seguint les instruccions de poder recompondre-la fent una mena de trencaclosques, depèn de si els calen ara els calerons o poden esperar... jo ja he fet l'encàrrec!)
Un altre afegit: mentre jo estava tota cofoia escoltant el gran Carles Monereo parlant d'avaluació de competències bàsiques (una manera de dir que si avalues bé, ensenyaràs millor, que si poses els alumnes en situacions de vida i resolució de problemes diaris, els ensenyes a ser socialment competents... i un llarg etc!), ens estant donant pel sac en tots els àmbits. El darrer, el de la llengua per enéssima vegada. Vaga general ARA MATEIX!
11 comentaris:
Tu ets una artistassa! Vés que un dia no te n'encarregi una! :)
T'ha quedat preciosa, zel!
De debò!
Jo crec que abans faran dejú que trencar-la!!!
Certament és molt molt guapa... Seria un llàstima que es trencàs. Una abraçada!
Una difícil decisió, eh? Trencar-la... no podrien fer allò de treure les monedes amb un ganivet?
Realment t'ha quedat maca, maca
És una preciositat de guardiola!
A bon segur no la trencaran!!!
És un record molt bonic i es fa un foradet per sota i es treuen totes les monedes i gastar-les!
Coi Zel! és preciosa!
Tu digues que és una guardiola de desitjos apuntats en paparets i que si la trenquen no es faran realitat mai dels mais! :P
No la trenquis, per la part de darrera (pel cul), agafa un trepant de Serra i hi fas un forat...després pots guardar el tap que hauràs creat,i més endevant després d'haver tret la teva fortuna ho pots tornar a enganxar amb pega, o si ho prefereixes amb fang...voilà !
T'ha quedat guapíssima. No tindran la barra de trancar-la.
Que xula!!!!!!!!!!!!! Nena, si les vens segur que te les compren, jo, si no en demanes un dineral, ja me'n pots guardar un parell!
jo no la donaria a aquests que fan pressupostos... Ai, com la romprien... Anton.
Resd que és una preciositat i tinc por que te la gastem de tant mirar-la, em sabria greu.
T'ha quedat molt bonica la guardiola, un abraç
Què xula!! T'ha quedat maquíssima!! :-))
Publica un comentari a l'entrada