24 de novembre 2011

Carta oberta al "nostre govern"

Benvolguts,

De fet, això de benvolguts, es un eufemisme. Sabeu que no us hi considero ni us tinc per benvolguts, ni per benvinguts ni per bentrobats, més aviat just al contrari.

Voldria recordar-vos, gats vells com sou, que en èpoques llunyanes, us movíeu en cercles que defensaven els drets democràtics d'un poble oprimit. Alguns, fins i tot vau tastar les porres i vau córrer davant dels grisos. Sé que això no val per a tots, que molts sou fills de famílies benestants i, que malgrat els eixelebrats moments de juventud de sang calenta, teníeu els papàs al darrera que us cobrien les esquenes. Bé, deixem-ho que tots ens fem grans i molts vau gaudir de bones escoles i estudis a l'estranger, també pagats pels papàs. Tornats a casa, el món de la política us va atreure, agombolats i lloats per l'aura de qui ha lluitat contra el franquisme. I no us heu aturat fins ser on sou.


Jo, humilment, només voldria recordar-vos que, frec a frec, en les lluites, teníeu fills d'obrers, gent de poca pela que si estudiaven, ni tan lluny ni tan bé, era gràcies a les "beques", donat que els nostres pares no ens podien pagar res més. (Jo en sóc una) Arribats a l'edat del primer treball, ens vam agafar al que hi havia, amb la dèria de ser independents i tenir un sou, que, a alguns ens va permetre anar-nos formant, poc a poquet. I d'això hem viscut. I hem seguit enyorant lluites i empassant angoixes i treballant, tant o més que vosaltres, i seguim sense ser ningú de renom.

Però tenim cor i sentiments, i sentit de justícia. I sabem el que hem lluitat i patit. I no ho oblidem.

Vosaltres sí, heu oblidat el que us fa persones de bé.

Amb quina cara mirareu els avis, els vellets que no tenen qui els cuidi?

Quins ulls fareu davant d'algú que, ai las!, no es pot pagar una residència privada i només espera la caritat d'un voluntari cuidador?

Amb quina cara mirareu als ulls dels nens que es queden a les portes de tot sense poder anar més enllà per manca de suports?

Amb quina cara mirareu aquestes properes festes els qui rebusquen entre les escombraries el menjar llençat?

Vosaltres, gairebé tots creients, en qui creieu? Anireu a missa del gall, abaixareu el cap i pregareu pels pobres?


A veure si aquest bocí de llum us recorda que hi ha persones que no viuen de paraules ni de promeses, i que els heu enganyat a tots. I que hi haurà qui plorarà per la vostra ànima miserable.


Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tant pobres com som -

Jesus ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i desprès de mirar-nos

es posarà a plorar.

8 comentaris:

Joan Guasch ha dit...

per desgràcia, a la política hi han deixat d'accedir els millor. Molts són vulgars arribistes que s'abracen al poder com una finalitat en si sense saber que els hauria de servir per construïr una societat millor. Però si, miren amb menyspreu els que no són de la seva "caregoria" i es deixen ensabonar i ensarronar per paràsits que només volen xuclar la sang dels treballadors, la seva energia per lucrar-se (i acabar éssent els més rics del cementiri). Hi ha un poder extrapolític que ja ha corromput el possible progrés i ens ha abocat a un fangar del qual hem d'aprendre a sortir. Això sí! Quan ens en sortim, serem més forts.

garbi24 ha dit...

Sempre dic i no em cansaré de fer-ho que tot això s'arreglaria amb humanitat i deixant de banda l'egoisme i l'ànsia de poder....

Ferran ha dit...

Aquesta carta oberta l'hauries d'enviar a la premsa. La publicarien o no la publicarien, però com a mínim els arribaria; estic segur que algú sí la difondria.

Josep ha dit...

Zel, jo estic totalment d'acord amb el que diu Ferran.
És una bona carta si més no perquè no dormin una nit, una sola, perquè amb la cara que tenen no crec que al dia següent recordin res, però la carta és allà.

zel ha dit...

Voleu dir que ells saben qui som? Voleu dir que escolten el seu cor alguna vegada? Creieu que si escoltessin conscientment serien capaços de fer el que fan?

Jo estic molt, però molt decebuda, em miro els meus fills, em miro els nois i noies a l'escola i penso, què els espera amb tants taurons...

Julia ha dit...

Chapeau Zel...

Una abraçada

Jordi Dorca ha dit...

I ara se'n diu tecnòcrates. Freds.

nimue ha dit...

no es pot dir més clar.
quin desastre,xiqueta, quin desastre... :(