Si poguessis tornar, bonica... Tenim més roba que mai per rentar, a munts i gavadals, i menys sabó que mai per rentar...ja m'entens, oi?
Potser per ser una persona d'una enorme vàlua social, política, professional, d'intel·ligència pràctica i compromesa, sabia que perdíem una persona important, molt important per Catalunya, per les dones, pel truc a la porta del pensament que oferia en cadascun dels seus articles. Dels llibres, ja en parlaran d'altres.
A mi, personalment, em queda el record de la seva valentia, el seu pensament profundament lluitador, crític i de dona d'esquerres compromesa amb el país i la seva gent. I amb el feminisme.
Molts la duem al cor i la veiem com aquella amb qui voldríem semblar-nos ni que fos una mica. Ella es va tancar quan calia. Nosaltres, hem de sortir al carrer. Tots. Ara, ella seria al davant.
Us deixo una mostra!
"Som una ganga. Vet-ho aquí. El missatge de la colònia ha descobert la mare dels ous. Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç! encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més.
Som d'una sensualitat arrabassadora, però doneu-nos temps, que hem de ficar les criatures al llit. Som independents, perquè aquell trinxeraire, que ara viu amb una joveneta, badoca i condescendent, no afluixa calés ni que el matin. Som cultes, això sí, perquè encara ens prenem seriosament el que han escrit, compost, pintat i pensat, sí, pensat, els Grans Homes, als quals no hi ha temps ni per llegir, escoltar o contemplar.
Una ganga a preu de saldo. Molt més barates que aquesta colònia que ha arribat a la reconciliació dels contraris: la intel·ligència i la bellesa en un mateix cos.
Qui en dóna més?"
Avui(fragment) desembre 1990
12 comentaris:
La seva absència se'ns fa cada dia present, mai ens deixarà.
Hi ha persones que no moren mai.
Salutacions.
Estic de tot cor amb tu, i em sento orgullós de compartir la mateixa motivació.
Un petó.
El truc a la porta del pensament...Segur que li hauria agradat aquesta metàfora.
Zel, perquè a mi, personalment, també em queda el record de la seva valentia, el seu pensament profundament lluitador, crític i de dona d'esquerres compromesa amb el país i la seva gent. I amb el feminisme. Jo m’afegeix-ho i ho poso al meu bloc.
Gracies!
Mol ben dit Zel fou una gran persona, gran dona i compromesa i excel·lent escriptora
Molt maco el post. Molt emotiu l'encapçalament i molt ben triat el text.
Repeteixo lectura de post!
Gràcies!!!
sí és cert .. en falten milers com ella!
un planeta Roig!
Bon dia Zel!
De fet, ja veus que està amb nosaltres i amb les dones compromeses, lluitadores i valentes com tu!
Bonic homenatge, zel!
JO VUI EVOCAR LA SEVA LLUITA CONTRA MORT,ALLA A LA "CHAMPAÑERIA",QUASI JA MITJ MORTA,ENCARA REI I PARLAVA AMB AQUELL ENTUSIASME,TAN SEU....
JUGANT AMB BARCELONA
Bones reflexions i fragemnt.
Un compromís que per ignorància o mala fe "alguns" no creuen necessari.
Compromesa amb tantes coses, ja ho pots ben dir! Un mirall on emmirallar-se cada matí.
Publica un comentari a l'entrada