En Tamir és un nen especial. Camina sol, mira qui sap on, i, si fos company teu a l’escola, et costaria de parlar amb ell de futbol o de cromos. De fet, ni tan sols li agraden aquestes xapes arrodonides que feu saltar a cops i que us fan asseure a l’hora del pati enlloc de córrer i fer danses enjogassades tot voleiant com abans feien els infants.T’explico aquest conte, perquè entenguis que no hi ha cap nen igual però sí que teniu coses en comú. Tots els nens del món sabeu entendre els animalons.
El dia que al Tamir el reis li van deixar un ocell dins d’una gàbia enorme, amb la porta oberta, els ulls se li van fer grossos primer, de la sorpresa, després xics pel somriure gran que li va transformar la cara.
Si vols parlar amb en Tamir, pregunta-li pel seu ocell. Veuràs!
Pel blog Contes divers
3 comentaris:
És un conte preciós. Preciós de bonic i preciós de valuós.
Gràcies!
Molt.
Entre les criatures i les bèsties sovint hi ha una connexió que els adults no arribem a capir. És a dir que, amb els anys, perdem aquesta facultat animal.
Publica un comentari a l'entrada