14 de gener 2012

i qui es pot enfadar?

Diu l'estimat Carles que no ensenyo les cartes no dient qui voto. Sí, Carles, he votat sempre els partits que em presentaven l'alternativa més a l'esquerra possible, més clar, la darrera vegada vaig votar "Des de baix" un partit petit amb una dona al capdavant.

Diu l'estimat "Porquet" que no es pot dir "et fots", que ens fotem tots, que hi ha qui creu en el missatge de CIU.

Evidentment, ho dic en sentit ampli, no que es fotin ells, ens fotem tots! Tots ens hem de fotre davant un govern que no sent cap vergonya de, amb l'excusa de dir la veritat, planejar i executar mesures que només fan de l'economia, la salut, l'ensenyament i el futur en general, un fet encara més insostenible.

Si no hi ha res més que retalls en tots els àmbits, mai de la vida l'economia remuntarà, no hi ha base sobre la que es pugui reactivar el consum ni la productivitat. Contraure encara més els serveis públics, evidentment només beneficia la gent que es poden permetre pagar per tot, i, suposant que estés bé pagar per tot, tornem a reblar el clau, la inmensa majoria no pot. Jo no puc. I bé que he pagat i molt per rebre sanitat i serveis públics, que els ho pago per endavant, coi!

Però el més fotut és que tot, però tot, està muntat per tal que siguin els sous "petits" els qui més queden impactats, la darrera amb l'augment de l'IRPF.

LLavors, no és just enfadar-se? Ens prometen que tindrem pacte fiscal, que Madrid no es farà amo dels nostres comptes, que mai pactaran amb un govern que vol fer de l'ensenyament una actuació anticontitucional, que vol centralitzar tot i acabar amb els "drets" de les comunitats autònomes (i mil exemples més) i... al cap de no res, tot són abaixades de cap al servei del govern central. No hi ha dret que un s'emprenyi?

10 comentaris:

gatot ha dit...

ara t'emprenyaràs amb mi, però arrel d'una entrevista a la Vanguardia que ha penjat la Mar al facebook he fet aquest post que alguna cosa hi té a veure

http://elgatot.blogspot.com/2012/01/fent-amics.html

Anònim ha dit...

ESQUERRES? QUINES ESQUERRES?...EL MERDOSOS PSOE?...ELS XIQUETS D'INICIATIVA?PLENS DE BONA FE,I ABSOLUTAMENT FORA DE LA REALITAT QUE ISLANDIA,LA SEVA DERIA, SON 3000.000 HABITANS,NANOS¡¡¡¡¡LA PARTITOCRACIA,S'HO CRUSPIT TOT.
LO TEU,DEU SER LA CUP OI?,SENSA INDEPENDENCIA,TAMPOC NO FARAN RES,CAL SER REALISTES.
JUGANT AMB BARCELONA.

Carles Casanovas ha dit...

Zel, serena't, jo només he votat a la meva vida a ERC i a CIU, jo poso les meves cartes sobre la taula, posa tu les teves. A mi les "politiques" de les suposades "esquerres", m'han enviat dos cops el "negoci" a la merda. Negoci que no vaig heretar i que vaig començar els anys 70, amb un prestec de la Caixa avalat per la firma dels meus pares. Jo, l'any 1993, amb la triple devaluació de la pesseta del PSOE, per pagar proveidors vaig haver d'hipotecar-me la casa i tornar a pagar-la fins arafa dos anys. Jo no sé que és viure de la renda d'un sou segur de funcionari. Jo, que sóc un capitaliste de merda tinc ara la sort de poguer viure de la jubilació de una mica més de 1000€, que m'he pagat cotitzant des dels meus disset anys.
Ahir el meu nebot a qui li vaig deixar el"negoci" amb tres assalariats, va comunicar-me que plegava! Això és el que ens han portat els teus partits d'esquerres. Que paguin els que vinguin!, Com deiem a la mili "maricón el último". Hauré d'anar- m'en a Roma i posar la mà dins de la boca dels dessitjos, però no tinc diners per fer-ho.

zel ha dit...

Ai, Carles, el teu cas i el del meu home es podrien posar de costat. Ell ha hagut de rehipotecar casa nostra per poder pagar, també. Però no crec que la culpa fos de cap partit llavors, és ara que s'han venut al neoliberalisme més flagrant i només pensen en salvar el cul de les empreses grans, que de les petites i dels petits treballadors se'ls en fot tot. Abans, un préstec es podia tornar, ara ni te'l donen, devaluant constantment el teu migrat patrimoni, permetent que en canvi els grossos segueix evadint impostos i tenint els seus diners en paradisos fiscals. Qui els persegueix?

zel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...

Ai, Carles, el teu cas i el del meu home es podrien posar de costat. Ell ha hagut de rehipotecar casa nostra per poder pagar, també. Però no crec que la culpa fos de cap partit llavors, és ara que s'han venut al neoliberalisme més flagrant i només pensen en salvar el cul de les empreses grans, que de les petites i dels petits treballadors se'ls en fot tot. Abans, un préstec es podia tornar, ara ni te'l donen, devaluant constantment el teu migrat patrimoni, permetent que en canvi els grossos segueix evadint impostos i tenint els seus diners en paradisos fiscals. Qui els persegueix?

zel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elfreelang ha dit...

Al pas que anem els rics escandalosament rics i el pobres cada cop en serem més....n'hi ha per a enfadar-se indignar-se i engegar-ho tot a pastar fang!

Ferran Porta ha dit...

El que no s'entén és que hi pugui haver algú que no estigui enfadat. Els polítics s'ho maneguen entre ells, els dats pel sac som la immensa majoria silenciosa (silenciosa i cada dia més cabrejada)

El porquet ha dit...

I tant que hi ha dret a sentir-se enfadat. És a dir, sota el meu prisma, tothom hauria d'estar emprenyat! Jo estic molt emprenyat, Zel!

Però això tampoc ens ha d'encegar. Cal treballar conjuntament per arribar a ser el país que volem ser! Criticant, jutjant i vigilant tot allò que no ens sembla correcte, però sense acarnissar-nos tampoc, en una baralla de punyals fratricides.

Jo ho veig així. No m'agrada CiU, però CiU dins de Catalunya hi juga un paper fonamental. Ens agradi o no.