06 de febrer 2012

la cara fosca (roda poètica febrer 2012)



“Així amanyagaré el teu cos...”

li deia, i s’acostava, i el pressentia

només que no hi havia als seus ulls

allò que la boca deia

ni a les mans allò que prometia

quan, amagant la mà rera l’esquena

l’únic desig que tenia

no era fer de dos cossos un,

allò que, obsessiu, perseguia

era ensorrar el meu,

a l’únic son

etern, a l’oblit profund.


(col·laboració a Itineràncies poètiques, i ja toca, massa dones mortes)

1 comentari:

Garbí24 ha dit...

tu ho has expressat molt bé....masses