16 de febrer 2012

tinc això per regalar-vos





no dóno a l'abast, la feina i el curs de socorrisme(ja sé fer reanimació cardiopulmonar!) em fan anar de bòlit, el curs es fa llarg i anem de Nadal a Carnestoltes sense adonar-nos-en, però això no deixa que no pensi en aquesta finestra que tinc un xic abandonada...






hi ha dies que el cel ho diu tot, ho expressa tot i té tots els colors de la vida, dels sentiments, de les tristeses i de les esperances, hi ha colors que et semblen presagis feliços i d'altres que et recorden la fugacitat del viure, moments visuals que es pesquen al vol, quan m'he d'aturar i treure la màquina...







avui, mentre ells corrien pel bosc preparant-nos brometes per celebrar Carnestoltes, jo he badat amb aquest tronc preciós de lledoner, no recordo haver-ne vist abans un de tan imponent...



més val, però, que no us ensenyi com m'han deixat la cara, quan, després d'estirar-me a terra, han entrat en un estat de "frenesí", i embogits, moltes mans damunt meu, m'han pintat, repintat, resseguit, barrejat i empastifat amb tots els colors que tenien i bescanviaven, la meva pobre pell de la cara...uix... m'han deixat en un estat irreconeixible... vaja, ells ho trobaven fascinant, i jo m'he vist com un monstre...em deuen veure així? ai!

10 comentaris:

sargantana ha dit...

segur que estaves guapisima !!
ondia nina....quin cel
fantastic!!

petonets

Montse ha dit...

Quina preciositat! gràcies, guapa, pel regal!

joan gasull ha dit...

unes preses genials.....per cert, sembla que m'ofego una mica.....algun socorrista?

Carme ha dit...

Quin cel, nena, quins cels...

Gràcies!

zel ha dit...

Uix, els cels no són mèrit meu, ara, els curs de socorrisme, és difícil, eh? La setmana passada, vam aprendre a moure gent inamobible, treure algú inconscient de dins d'un cotxe, coses així, però avui, això de les pelis de reanimació, aire i estimulació del cor, collons! i no vegis si és per lactants o infants!

carina ha dit...

Moltes gràcies pel regal, quins cels ens mostres, zel!

Pere ha dit...

Veure el món per un forat! ... El forat del nus d'un lladoner o el forat de l'objectiu d'una càmera.

Bona nit Zel.

El porquet ha dit...

Doncs moltes gràcies! Retalls de natura ben originals i bonics!

Mira de no atabalar-te amb tanta feina! Jo també tinc el meu raconet una mica desendreçat...

novesflors ha dit...

Unes fotos meravelloses, com les estones que passes amb ells.

Violeta ha dit...

Moments de calma, ni que siguin molt breus, són valuosos per seguir endavant. No deixis de gaudir-los.

Fotografies precioses, Zel. Moltes gràcies pel regal!