26 de febrer 2012

Xexu. Inici de sèrie primavera sota el castell





Fa uns mesos que estic com abatuda. Qui em coneix un xic ho nota, no comento, passo sovint d’actualitzar, no reviso els escrits i després veig disbarats, fins i tot abandono jocs que m’encanten (ai aquest febrer poètic...). Sé que el meu mal no té remei, perquè va molt lligat a com hem de viure la vida. I jo no he après a fer veure que tot va bé. Els únics que crec que no ho pateixen són els meus estimats 26 fills deixats durant dos cursos. Allà, amb ells, com he fet tota la vida, no hi entren les meves males històries.
I és ara quan surt en Xexu.
Com t’ho fas per ser-hi sempre? T’he llegit molt, però molt, i sé que ets de “menjar-te l’olla”, de qüestionar-te tot començant per tu mateix, de deixar un tros d’ànima en cada text. Però no falles, hi ha sempre la teva petjada.
De vegades em sorprenc a mi mateixa imaginant com deus ser. Alt? Baix? Normal? Pelut? Pelat? Esprimatxat? Ufanòs? Malcarat? Ui, no t'ho prenguis malament!L’únic que crec que potser reconeixeria sense haver vist seria el teu mirar.


Conec la cara de molts i moltes que volten per aquí, però no la teva. La feina, el tarannà, les dèries, els gustos i els disgustos... Tú, en canvi, tens un aire abstracte que se’m fa difícil definir en imatges. Alguna vegada, fins i tot, m’havia sorprès adonant-me que notava si en un comentari em renyaves un xic... em sabia greu! També em feia il·lusió notar proximitat de pensament, i això segueix sent així.
És curiós, que, el teu “Bona nit i tapa’t”, va ser el primer que em va apropar, és una frase que dic sovint quan no puc més i vull dormir per no sentir. Per això estic intrigada, més que mai. Ara que estic tan baixa, sempre hi ha el Xexu que em diu quelcom. Per això, amb la intriga, un moltes gràcies, i un gran petonàs. Un dia sabré el teu secret!

10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Anima't zel! res és tant negre com sembla o si ho és? és curiós com ens podem ajudar entre nosaltres rebre un somriure, un mot, sense haver-nos vist mai ens intuïm a través dels escrits...ja vindrà el XeXu in person a dir-te el què...t'envio una abraçada! ah per cert jo m'imagino al Xexu tal com ens mostra a través del que escriu ( ja sé és com no dir res o potser és dir molt..)amunt! d'aquesta ens en sortirem!

Sergi ha dit...

Doncs la meva intenció és que ni tu ni la gran majoria de gent acabi sabent 'el meu secret'. El meu secret no és tal, sóc un paio la mar de normal, baixet, més aviat tirant a ufanós que a esprimatxat, i sobretot malcarat, això sí. M'encanta fer conya, però sempre estic més aviat seriós i donant voltes a les coses, massa voltes. Tot això que dic aquí (i moltes coses més) ho he anat explicant al llarg de 750 posts i de desenes de milers de comentaris.

Sempre hi sóc? Bé, m'agrada ser-hi en tot moment i a tot arreu, tot i que sempre hi ha límits. Per poder ser a les vostres cases tinc el Google reader, però suposo que vols dir com m'ho faig per estar al peu del canó. Doncs més senzill encara, no ho faig. Segurament tinc més dies dolents que bons, però els blogs em distreuen, passo una estona en vides alienes i miro d'oblidar les meves cabòries.

Una de les meves marques d'identitat és aquest aire abstracte que dius, que suposo que no ets l'única que percep. Això és perquè no m'agrada mostrar-me, m'agrada preservar la meva intimitat i no em presento a trobades blogaires, només davant de qui jo vull. No perquè tingui res a amagar, ni perquè sigui un engendre o m'avergonyeixi, només és... que no em dóna la gana, dit així de clar. Sóc així. I per ser així notes que de vegades et renyo, quan penso que et passes. No em costa dir les coses i no sóc de donar la raó a ningú per què sí, i encara que de vegades pensi que tens raó, les formes també són importants, i t'ho diu un que des que té us de raó ha tingut crítiques per aquest mateix motiu, 'hi ha maneres i maneres de dir les coses', em deien. Al final se n'aprèn.

I bé, gràcies per mencionar-me, tota una sorpresa dominical trobar-me un post dedicat que no sé massa bé a què treu cap, però me n'alegro d'arribar a algú i fer-lo pensar. Espero que marxin les cabòries, potser t'hauries de fixar menys en el món i més en el que t'envolta, i no dic que no ho facis, però és que a petita escala tot és més maco i molt més agradable. Si anem a coses més grans veiem quanta merda hi ha en aquest món. Tenir-hi un ull posat està bé. Però una úlcera no deu ser cap broma, i és l'únic que aconseguiràs si només mires cap amunt. Bon diumenge, aprofita per descansar!

Carme Rosanas ha dit...

Visca en XeXu! Ell sempre diu que és malcarat, però aquí no se li veu mai... deu tenir raó, perquè jo no el conec pas, però no m'ho acabo de creure...

:) Bon diumenge a tots... i a muntar-nos-ho tant bé com puguem.

Garbí24 ha dit...

Tu que ets dona d'organitzar coses......podries montar una creuada per saber: Qui és Xexu? I de passada jo també en treuria l'entrellat.
Ànims, que els de dalt no ens toquin el baix

Dafne ha dit...

XeXu, espero que el que digui no es malinterpreti, perquè no és la meva intenció. Al començament no em va caure bé, el vaig trobar pedant, xulo i "vacil·lon", però és cert que no ens podem refiar mai de les primeres aparences, i sé que té un cor molt gran, és generós, i diu el que pensa; malgrat això potser no ens agradi.
No el conec massa, però quan li he demanat ajuda, immediatament me l'ha ofert.
A mi m'agradaria conèixer-vos a tots, però tant se val, amb les vostres paraules vaig confeccionant el vostre perfil, sense tenir la certesa de si el físic l'encerto, però al cap i a la fi no m'importa. Realment el que em complau és la vostra sensibilitat, el vostre compromís, les vostres paraules que d'alguna manera em mostren una petita part de la vostra cara oculta.
Em sento feliç de saber que hi sou, i que quan us necessito, responeu amb una immediatesa impressionant.
Amics blogaires us ESTIM!!!!

Xarnego ha dit...

Lo bo de internet, es que el físic no es el que importa.
Tal vegada perquè el que pensen
en el mon del tu a tu
no permet desenrotllar el que volen dir,
tot i que també sigui possible fer-ho.
Qui te diu que personatges que s’amaguen
al darrera de un pseudònim no son persones
que el la vida real poden ser persones prou conegudes
com per no poder identificar-se. (No es el meu cas)
Jo mateix mai he donat imatge a la meva fisonomia,
no per res en especial, m'agrada dir el que penso,
sense ser encasellat per la meva imatge,
dir tal con raja i sense cap mena de enfrontament innecessari.

Llegeixo molt més que pas escric,
me’n enriqueix com a persona tot
el aprèn dels blocs, que son diversos i sincers.
Es un plaer llegir-vos

El porquet ha dit...

Zel, primer de tot, endavant, molts ànims i espero que no perdis ni un bri de la teva empenta, quan no, força arrasadora!

De'n XeXu... què podem dir que no s'hagi dit! Doncs que continuarà essent el major secret de la catosfera! Però si ell ho vol així, que així sigui!

Això sí, a mi també em meravella la seva capacitat d'estar pràcticament a tots els racons catosfèrics! Un crack!

carina ha dit...

Zel, molts ànims, tant de bo tots els comentaris que et deixen els teus companys virtuals t'aixequin l'ànim i tornis amb empenta. Tothom té moments dolents i baixos, però quan és un mateix qui els passa costa veure les coses amb perspectiva. A mi com a tu també em sorprèn i m'admira la capacitat del XeXu de ser-hi sempre (segur que fa màgia), que continuï flotant pels blocs, això segurament no seria el mateix sense ell, tant és com sigui, qui sigui, però sobretot, sobretot que hi sigui. Una abraçada i endavant.

Jordi Dorca ha dit...

No pateixis, Roser. Som aquí. Endavant i foris!

Unknown ha dit...

Ànim, i que això serveixi per agafar forces! (Per cert... quin castell més xulo, on és?)