forta fredor de músicaque no acompanya cap moment
cap expressió, muts, cecs
cap percussió batega amb el cor...
cap percussió batega amb el cor...
les mentides i els bruels són forts i clars
i així es mouen, d'esma
potser de tremolor o de por?
serà un carnaval sense somriures
dels més sagnants que es recorden
i encara hi ha qui diu que sempre es salta d'alegria...
no has saltat mai esquivant bales?
9 comentaris:
Uf, tan alegres que semblen aquests dansaires, amb aquestes paraules els faràs perdre les ganes de ballar! Duret.
Una visió inesperada, zel.
Dura com la vida mateixa...
És l´altra cara d´una moneda, la que ningú vol veure.
Trist però real.
Ufff m'ha entrat una forta fredor que em fa venir ganes de fugir.
esperem no haver-ho de fer.
Ei SuperZel,
M'ha colpit el teu post anterior. És una cosa que porto pensant fa temps aquesta dels artesans. Crec que com a societat en unes quantes coses estem degenerant i ens ho perdem tots, els consumidors els primers. Es perd el pa no prefabricat, es perden les botigues de confiança... I tot això és com el que estan retallant: que rarament tornarà.
Algun dia d'aquests faré un post seriós. O millor dit, més seriós dels que he fet fins ara, perquè quan dic que vivim en una era immediatament prefordiana no crec que estigui diguent cap fantasia.
Bé, petonets i fins una altra.
No ho he provat, però potser sí... Entenc el que vols dir. Fiuuuuuuuu!
T'entenc encara que no m'agradi ...ai espero no haver d'esquivar bales...
Que dur!
Publica un comentari a l'entrada