Mentre ens miràvem les acaballes de la tempesta des de dins, darrera els vidres, el gos i jo teníem cert delit per sortir i flairar, -per fi- l'olor de terra molla, -a més ell tenia pipí-...Abans hem sortit al balcó. Ell ha aixecat el cap primer que jo, coses de bèstia, suposo... i meravelles de la natura.
Al mateix temps, a L'Escala, una mena de cap de fibló, s'ha endut tendals, màquines, taules i hi ha hagut una espantadissa general. Llàstima que no hi hagués qui ja sabeu en alguna de les terrasses...
3 comentaris:
si, nena
nosaltres hem fet com els cargols
i a la que ha deixa't de ploure em tret el nas
hem sentit el mateix: l'olor de la terra humida, cosa que feia molt de temps que no notava i els nuvols tan rodonets i bonics
fins i tot els dia de pluja tenen els seus encants
petonets estimada.
Quines fotos més originals, no m´extranya que els animals ho vegin abans que nosaltres ;)
Aferradeta!
No n'havia vist mai de tan clars com aquests!!
Publica un comentari a l'entrada