13 d’agost 2012

responent al Xexu, que sovint em fa pensar...

Jo, de gran, vull ser. Això li he deixat escrit als comentaris. Vull ser millor persona, vull seguir apreciant i gaudint dels petits regals que la vida ens dóna i que, sovint, els més importants, no ocupen espai.
La setmana passada vaig rebre aquesta carta. Vaja, això és un bocinet, anava ben muntada en una cartolina, amb un parell de fotos, on sortim ell i jo, i jo amb una de les seves estimades mascotes que va dur a la classe. Ell, un dels meus angelets especials, ell, que, qui ho diria, va voler escriure'm, a la seva manera.
Si no sou mestres, costa un xic de desxifrar, però per a ell, això és un grandíssim aprenentatge, diu així, tal com raja sense punts ni comes -i què, jo ja l'entenc-:
Roser t'he trobat molt a faltar ens veurem poc a tercer però no t'oblidaré mai mai
amor (cor dibuixat) i estimació i molts petons
I resulta que el full m'acompanya, i vaig plorar, i el proper dijous m'ha convidat a berenar; hi aniré, i doncs que us pensàveu? És que l'estimació és allò que ens ha fet aprendre junts. Ser té uns premis molt molt valuosos, sovint inesperats, els més dolços.
De gran, vull ser millor mare, millor amiga, millor mestra, millor persona, a veure si me'n surto.

10 comentaris:

Alba ha dit...

Quina carta més macaaaa!!! Jo també m'hagués emocionat! Això és que fas la feina molt ben feta Zel... ;)
Petons!

Sergi ha dit...

I qui no s'emocionaria amb una carta així? Vol dir moltes coses. Vol dir que fas la feina bé, que deixes petja en els nens, i ells t'ho tornen de la manera que saben.

Amb els nens molt bé, veurem si amb els grans millores, ja que és el teu desig.

Edurne ha dit...

Yo tengo guardadas unas cuantas de ese tipo... no pienso deshacerme de ellas NUNCA!

Emociona y llora una, verdad? Y entonces todos los malos ratos desaparecen y todo!
Qué suerte tenemos!

ZORIONAK, mestra Roser!
I molts petons per tu!
;)

sargantana ha dit...

es per caure la baba..
quin orgull !!

petonets tendres

Elfreelang ha dit...

això és amor Zel! quina carta! orgull de mestra!

Pere ha dit...

A mi de gran m'hagués agradat ser com tu, però la vida ... no m'ha deixat ser-ho.
Però encara segueixo intentant-ho cada dia.

Bona tarda i una abraçada Zel :)

Gerònima ha dit...

Ostres! és que la carta emociona Zel!
jo no conec el nen i també ploro!
:)
I jo de gran també vull ser com tu!

Ferran Porta ha dit...

Osti, què xulo, tú :))

fanal blau ha dit...

Et ben asseguro que se m'ha emocionat!
I els nens no menteixen!
Una abraçada, zel!

rits ha dit...

caram! quina emoció! és preciós aquest escrit!!