maniobres expertes de navegants pirates
recollint l’anhel dels viatgers cansats
a força de clam han pres el testimoni
no fos cas
que els qui anem sempre a peu menjant engrunes
fem nostre el cinyell de l’èxit
mai ens reconeixeran conqueridors de res...
permanents estrategues, manipuladors
de pors i goigs, administradors
d’esperances i de reserves prudents
no fos cas
que anéssim massa de pressa...
fem via!, senten, però el que senten
no és pas ben bé el que escolten, saps?
en el contrapunt dels dos sentirs
hi ha, encara que ens ho neguin,
les seves pròpies pors
no fos cas
que perdessin l’estatus
-que ja es van vendre l’estatut-
costa molt ser el bou i l’amo del carro alhora
quan ambdòs no menen
al mateix port d’arribada
més si comptem que saben que
no tenen cap via segura ni salconduit
vigilem a qui posem cuirassa
no fos cas
que se la venguin al millor licitador
recollint l’anhel dels viatgers cansats
a força de clam han pres el testimoni
no fos cas
que els qui anem sempre a peu menjant engrunes
fem nostre el cinyell de l’èxit
mai ens reconeixeran conqueridors de res...
permanents estrategues, manipuladors
de pors i goigs, administradors
d’esperances i de reserves prudents
no fos cas
que anéssim massa de pressa...
fem via!, senten, però el que senten
no és pas ben bé el que escolten, saps?
en el contrapunt dels dos sentirs
hi ha, encara que ens ho neguin,
les seves pròpies pors
no fos cas
que perdessin l’estatus
-que ja es van vendre l’estatut-
costa molt ser el bou i l’amo del carro alhora
quan ambdòs no menen
al mateix port d’arribada
més si comptem que saben que
no tenen cap via segura ni salconduit
vigilem a qui posem cuirassa
no fos cas
que se la venguin al millor licitador
(Roser Suñer, jo, Zel, després de l'OnzeS)
6 comentaris:
Vigilants, Zel, i tant que sí! i si cal tornar a sortir, tornarem a sortir, però també amb confiança i amb la unitat que nosaltres els reclamem a ells.
Hem de ser atents a no posar pals ales rodes, ni per pressa ni per perfeccionisme.
Ho tenim més a prop que mai!
Permetre'm, Roser, aquesta síntesi: que hi ha dos esperits, l'imperialista d'arreu, ultra i silenciós i de bones aparences,però ultra a ultrança; i els que volen desempallegar-se'n -que en el fons potser tots en som més o menys- d'aquest esperit.
jo no sé perquè però estic encara expectant i per una vegada optimista i tot!
Caminant i vigilant, amb pas ferme i esperançats.
Aferrada.
molt ben pensat... no fos cas! :-)
cal ser prudents, si La Vanguardia valora positivament la mani vol dir que algú ens vol vendre gat per llebre. Salut i república catalana!
Publica un comentari a l'entrada