I poc té a veure amb el títol...
Acabo de passar una preciosa estona a la gala virtual c@ts. I m'he adonat, seguint comentaris i fent-la petar, el que em perdo amb la cosa aquesta d'estar més per d'altres coses (prou importants, sí, i sovint per força major).
Però em perdo proximitats còmplices, em perdo seguir els qui sempre comentava i ara hi passo de puntetes, així que, ni que sigui a l'hora de dinar, reclosa a la classe petita, els migdies que no expliqui contes, tornaré a la meravellosa rutina de les redescobertes.
Què coi, m'han quedat ganes de més. Què caram, és de les poques llibertats que em queden.
8 comentaris:
Som una blogcolla fantàstica, Zel, jo no me la deixaria perdre per res...
És el primer any que no has guanyat el premi, però és que la competència aquest cop era ben dura. No sempre es té el temps d'estar pendent dels blogs, però és també posar-li ganes. Gràcies per la teva esportivitat, i a veure si aquesta bona estona que has passat t'anima a córrer més per aquí.
Així m'agrada, dona, recuperar els bons moments, recuperar els somriures!! :-)))
Estic amb tu, són dels pocs moments bons que ens queden.
Bessets i BON DIA!(encara que plogui)
Zel, darrerament jo tampoc gaudeixo de massa temps per córrer pel món blogaire, i sap greu, i tant. Però tu tranquil·la, que en el nostre caparró sempre hi ets present!
tu et mereixes més d'un de premi...però jo et deixo una forta abraçada, que sempre compensa una mica
A mi em passa el mateix. No pateixis. Et tenim present. El teu esperit, la teva empenta. Les causes justes.
Ciao Zel,
Enhorabona per quedar nominada als Cats d'enguany que està prou bé.
Deixo aquí un enllaç del bo del Gitano de Balaguer amb el seu darrer disc (Diumenge de Grams):
http://www.elgitanodebalaguer.com/
L'amic Thenthic em va recomanar "No vull aplanar el llom". A mi potser m'impacta més "Pericaire" o la del barranc dels rucs.
Anyway, kisses
Publica un comentari a l'entrada