El teu seny, zel, ben segur que no s'esmicola. Estàs feta amb corda forta i segura. Altra cosa és que tinguem, en aquests moments, la sensació que els fils se'ns trenquen. Ni que sigui a la corda fluixa, però, hem de resistir. I més que resistir, continuar lluitant i fent el que hem fet amb entusiasme i convicció durant tant de temps. T'entenc, perquè de vegades em sento/sento el món i el viure ben així, però... Una abraçada, mestra!
3 comentaris:
El teu seny, zel, ben segur que no s'esmicola. Estàs feta amb corda forta i segura.
Altra cosa és que tinguem, en aquests moments, la sensació que els fils se'ns trenquen.
Ni que sigui a la corda fluixa, però, hem de resistir. I més que resistir, continuar lluitant i fent el que hem fet amb entusiasme i convicció durant tant de temps.
T'entenc, perquè de vegades em sento/sento el món i el viure ben així, però...
Una abraçada, mestra!
Si us plau sigues assenyada ... fes-li el nus de la paciència perquè no es trenqui.
Bona nit Zel :)
no s'han de menysprear els fils invisbles, sovint molt més forts. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada